MAINOESTARD

Jeremiah/Relats conjunts

>> divendres, 16 de març del 2012

- En Bernard no ha vingut avui?
- No tio, un altre cop deu tenir ressaca.
- Ja en tinc el pap ple. Això no pot continuar així, però que li passa a aquest cabró?.
- No ho sé, la Joana Mae em va dir que darrerament el veu trist i es queda aplatanat només s'aixeca del llit.
- Aquest paio el que li fa falta es que algu l'espabili. Ens veiem després. No facis tard, Jackson.
- No pateixis, Jeremiah.

Pel camí que duu al poble, en Jeremiah arrossega el contrabaix més atrotinat que un pugui imaginar. Va fent bots, llençant pedretes a tort i a dret, una de grossa fins i tot que acaba impactant contra un gos famèlic que passava per allà. Els pantalons apedaçats a més no poder li donàven un aire més trist encara del que tenia en realitat. No hi havia manera de tirar endavant en aquell cony de país arruïnat, pobre i sense esperança.
Un cop arribat a la casa de la Sra. Rose, s'atura un moment per eixugar-se la suor amb un mocador foradat. Mira els seus companys que l'esperen a costat de l'església. Allà en un escenari improvisat, el miracle és a punt de produïr-se. Les noies s'han pentinat i s'han posat flors pel cabell. Les iaies es protegeixen del sol amb grans barrets i els homes van arribant de mica en mica dels camps. Tot és a punt. Comença la primera nota i tot canvia. El color torna a les galtes , l'alegria ho inunda tot, fins i tot la pols desapareix. El ball anestesia la tristor més pregona, la desesperança que ho fulmina tot, fins i tot la vida. Que no pari la música! Que la banda no pari de tocar mai!

El meu primer cotxe

>> dijous, 15 de març del 2012

Aquest és un post aprofitat d'un comentari que he fet al blog del Paseante. Quan l'he escrit, he pensat en tot el que vaig viure amb aquell pot, així que m'he posat a buscar una foto. I l'he trobat. I llavors he pensat que potser podria compartir aquesta historieta amb vosaltres. Així que... aquí la teniu.

Vaig treure'm el carnet de conduir a la... no me'n recordo... és igual. El que sé és que a la primera no, perquè no m'agradava la teòrica i no vaig estudiar gens. Resultat: em van tombar. Curiosament, el meu fill que ara se l'acaba de treure, li ha passat el mateix. El cas és que per mi el cotxe va significar llibertat, diners, professionalitzarme en el que m'agradava. Vaig comprar-me el meu primer cotxe l'any 1981, poc després de treure'm el carnet. Era aquest 600 amb matrícula de Madrid, com podeu veure. Em va costar 20.000 pessetes. Era mooolt vell, tenia els seients de pell i recordo que una ràdio que se sentia d'allò més be . Era moooolt vell, però rutllava prou com per fer la gosadía d'anar de Gelida a Sabadell per la carretera de Martorell, plena de revols i altres coses. Per allà anava a treballar a Ràdio Sabadell, la meva primera feina remunerada en el món de la comunicació. Contenta com un gínjol, el segón dia de trajecte, va i el 600 comença fer un soroll estrany, fins que es para. Com puc, m'aturo a un costat de la carretera. En aquell temps no hi havia mòbils ni res, o sigui que ho tenia magre. No havien passat ni 5 minuts, però, que s'atura un cotxe. Que bé! - vaig pensar - ajuda! I sí,d'una furgoneta baixa un home gran, s'apropa i em diu : ¿Cuanto por un rato? Jo al primer moment no vaig entendre que em deia, santa inocència. I li dic: No sé que le pasa al coche. I ell segueix: Por un completo, digo. I llavors, encara que no acabava d'entendre el que em deia, vaig veure pels seus ulls el que aquell tio volia. Escolta, t'equivoques- li dic- que t'has pensat, estic parada aquí perquè se m'ha espatllat el cotxe. Fot el camp. Afortunadament se'n va anar i al cap d'una estona va parar un cotxe, aquest sí, amb la intenció d'ajudar-me. Després ho vaig entendre tot. A la carretera de Terrassa, ara, com fa més de 30 anys s'hi posen putes. Que hi farem.

Llocs/3 . La llista més nostrada. Propostes.

>> dimecres, 14 de març del 2012

Tenint en compte que aquest humil blog té una audiència mooooolt escadussera, la llista la tindrem ràpid. De fet, el que m'agradarà tenir és una llista feta entre els que passeu per aquí, encara que sigui petita. De moment les propostes rebudes són:

Leblansky :
Catalunya Nord: Ceret i el seu mercat dels dissabtes
París: Carrer Daguerre i l'Orangerie.

Joan Gasull:
Islàndia: Gullfos, Geysir, Jökulsárlón, Blue Lagoon

Paseante:
Catalunya: Montserrat i Sitges.
Alemanya: La Selva Negra
Veneçuela: Los Llanos

Clídice:
Hanoi: Vorera , menjant una broixeta de serp (sic).
París : Escales Òpera , menjant un frankfurt (sic)
Berlín: Fira de Nadal, menjant entrepà de bistec, mentres beus vi calent especial (sic)

Lolita Lagarto:
Barcelona
França
Nova York

( Aquesta proposta jo la trobo molt engrescadora, però una mica difícil. La Lolita proposa aquests llocs, però en els anys 20 o 50. Queda dit. POtser d'aqui a que tinguem una llista tancada, s'han inventat els viatges en el temps, als quals , per cert, m'hi apuntaria amb devoció.

Bé, la llista es pot eixamplar, seguiu fent les vostres propostes.

Llocs / 2

>> dimarts, 13 de març del 2012

Segona tanda de fotos moooolt arreglades amb el photoshop, com diu en Leb, dels llocs que caldria visitar abans de morir-se. És una llista. N'hi ha d'altres. Fins i tot una en la qual s'inclogui el camp del Barça, com diu l'amic Paseante. No sé, carai, que cadascú es faci la seva. Per què no en fem una entre tots? Propostes als comentaris, amics. Gràcies. De moment la llista dels Bored Panda és aquesta.

Llocs on anar abans de morir

>> dijous, 8 de març del 2012

Hi ha moltes coses que m'agradaria fer abans de morir-me. I anar a molts lloc on no he estat mai. De moment la selecció dels amics de Bored Panda, ja m'està bé per començar. Voleu saber els llocs que caldria veure abans d'estirar la pota, d'anar-se'n al canyet, d'espitxar-la, d'anar a l'altra barri, d'anar al clot ( i no al barri) ?... Click aquí