El meu primer cotxe

Aquest és un post aprofitat d'un comentari que he fet al blog del Paseante. Quan l'he escrit, he pensat en tot el que vaig viure amb aquell pot, així que m'he posat a buscar una foto. I l'he trobat. I llavors he pensat que potser podria compartir aquesta historieta amb vosaltres. Així que... aquí la teniu.

Vaig treure'm el carnet de conduir a la... no me'n recordo... és igual. El que sé és que a la primera no, perquè no m'agradava la teòrica i no vaig estudiar gens. Resultat: em van tombar. Curiosament, el meu fill que ara se l'acaba de treure, li ha passat el mateix. El cas és que per mi el cotxe va significar llibertat, diners, professionalitzarme en el que m'agradava. Vaig comprar-me el meu primer cotxe l'any 1981, poc després de treure'm el carnet. Era aquest 600 amb matrícula de Madrid, com podeu veure. Em va costar 20.000 pessetes. Era mooolt vell, tenia els seients de pell i recordo que una ràdio que se sentia d'allò més be . Era moooolt vell, però rutllava prou com per fer la gosadía d'anar de Gelida a Sabadell per la carretera de Martorell, plena de revols i altres coses. Per allà anava a treballar a Ràdio Sabadell, la meva primera feina remunerada en el món de la comunicació. Contenta com un gínjol, el segón dia de trajecte, va i el 600 comença fer un soroll estrany, fins que es para. Com puc, m'aturo a un costat de la carretera. En aquell temps no hi havia mòbils ni res, o sigui que ho tenia magre. No havien passat ni 5 minuts, però, que s'atura un cotxe. Que bé! - vaig pensar - ajuda! I sí,d'una furgoneta baixa un home gran, s'apropa i em diu : ¿Cuanto por un rato? Jo al primer moment no vaig entendre que em deia, santa inocència. I li dic: No sé que le pasa al coche. I ell segueix: Por un completo, digo. I llavors, encara que no acabava d'entendre el que em deia, vaig veure pels seus ulls el que aquell tio volia. Escolta, t'equivoques- li dic- que t'has pensat, estic parada aquí perquè se m'ha espatllat el cotxe. Fot el camp. Afortunadament se'n va anar i al cap d'una estona va parar un cotxe, aquest sí, amb la intenció d'ajudar-me. Després ho vaig entendre tot. A la carretera de Terrassa, ara, com fa més de 30 anys s'hi posen putes. Que hi farem.