MAINOESTARD: Homo gastronòmicus

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homo gastronòmicus. Mostrar tots els missatges

>> dissabte, 2 de juliol del 2011

Estava de mal humor. Sí. Sense voler saber res de res. I avui m'he topat amb això i mira...em sembla que ja em trobo millor.

>> dimecres, 16 de juny del 2010

Quan la majoria de gent no tenia una hipoteca.
Quan per ser solidaris no ens calia pertanyer a una ONG.
Quan només teniem unes sandàlies per a l'estiu i unes Gorila per a l'hivern.
Quan la colònia es comprava "a granel" i els fideus i macarrons a pes.
Quan només hi havia el primer canal i la UHF.
Quan tot era gris .
Quan es cobrava la setmanada ( en un sobret marró i en efectiu) .

Quan viviem tot això i encara no sabiem ni que era el foie ni el cava, hi havia Cal Pons, on venien arangades i bacallà, variants i olives. I quan hi havia aìxò a taula, era una gran festa. L'altre dia vaig passar per un mercat i vaig rememorar aquells anys comprant per a un petit festí com aquells d'abans. Hi vaig afegir pa amb tomàquet i una mica de pernil del bo, això sí.
Renoi, aquells plaers antics!

Homo gastronòmicus/2

>> dimarts, 2 de març del 2010

Si dic Mèxic, que us ve al cap? Mariachis, D.F., Arriba, arriba y ándale?, la Riviera Maya? Cantinflas? I si us dic menjar mexicà, què? Quesadillas, tacos, burritos. Sí. D'acord. Que més sabeu? Poca cosa eh?
Doncs si voleu menjar mexicà autèntic sense caure en els tòpics tinc unes quantes propostes . Una de ben curiosa el Chico Chango un restaurantet molt petit, petit que porta la Shari.
Les altres propostes són La Coronela, Cafe Chapultepec i La Trajinera. El meu contacte diu que tampoc ens emocionem perquè hi ha algun plat que fa figa, però tot i així , paga la pena anar-hi. És qüestió de deixar-se assessorar pels seus amos que són tots mexicans. Ándale, guei !

Homo gastronòmicus/1

>> divendres, 26 de febrer del 2010

Avui enceto una tanda de posts sobre temes gastronòmics varis ( incloses alguna que altra recepta) i l'he volgut començar parlant d'Islàndia.

Aquest dissabte hi ha una celebració a Barcelona que quan me la van explicar vaig pensar que podria compartir amb vosaltres.
Els celebrants són islandesos. Ja se sap que Islàndia és coneguda pel bacallà, per la Björk i ara perquè estan en bancarrota. Però més enllà d'això algú sap que fan , com són, que mengen? Doncs avui coneixereu una miiiica més aquesta gent. Entre gener i febrer celebren una cosa que gairebé no puc escriure perquè em falta una lletra que no sé com posar, però diguem que és una cosa així com "?orrablót" ( pronuncïis zorrablot more or less).Aquest dia es fa el menjar tradicional islandès anomenat "?orramatur" ( pronuncïis zorramatur) . El motiu de la celebració és que arriben els dies de llum i es deixa enrera l'hivern, motiu lògic de celebrar si tenim en compte que aquella gent es passa gairebé tot l'any sense llum del sol. Després de mesos vivint en la obscuritat, s'intueix la primavera. A celebrar-ho doncs!. L'àpat consisteix en pa negre, cap de corder cuit tallat en làmines, embotit realitzat amb fetge d'ovella cuit, peix sec amb mantega, peix marinat i pure de nap. Fins aquí, bé, no? Però també hi ha Súrsadir hrútspungar (escrot i testicles d'ovella curats), Súrmatur ( Carn elaborada a l'antiga, com quan no hi havia neveres) i com a plat estrella el Kaestur hákarl ( tiburó/tauró podrit. Literalment. Fet a base d'enterrar el tauró en qüestió sota a terra durant uns dies /mesos i rescatat a fí de bé per la festa islandesa). Curiós el menjar, eh?
Els desitjo que tinguin una bona trobada i que ho passin d'allò més bé.