LES FONTS

Avui diumenge no convidava molt a passejar, però tant dolce far niente i la humitat ambiental feia que la meva artrosi demanés a crits caminar una estona. El Ramon em diu que hi ha una gent que ha reobert Les Fonts i ens ha semblat una bona opció anar-hi a fer el vermuth ( vermut, vermouth?) . Feia temps que es venia o trespassava, tant se val. I vet aquí que uns valents, en Joan Carles i la Silvia, s'atreveixen en temps de crisi a obrir un negoci. Sempre m'ha agradat Les Fonts. Éra un dels llocs de Gelida en que donava gust fer un bon vermuth sota l'ombra de la parra o un soparet a la fresca. Per desgràcia el lloc es va anar perdent i sempre que passava per davant i veia aquell rètol de es ven o es trespassa ( tant se val) pensava que si hagués pogut, l'hagués agafat aquest lloc. És un espai tan bonic i tan...fora del temps! Els nous propietaris han volgut respectar aquest toc intemporal i me n'alegro molt, perquè el lloc no ha perdut el seu esperit. És més, jo crec que l'han potenciat. M'agrada seure en aquelles cadires de ferro de fora i també les de formica de dins. Han tingut l'encert de no llençar-les a la brossa ( ara que es porta tot allò que es vintage hagués estat un error, però no tothom pensa igual). Només hi trobo a faltar una cosa : aquella màquina de discos. La recordeu?
La Silvia m'explicava que es van enamorar de Les Fonts i del seu espai el primer dia que el van veure. I volen recuperar-lo pel poble. Tant de bo el poble els respongui. No hi ha llocs com aquest a tot Gelida. Les terrasses a la vora del ciment no m'agraden gaire. De fet, gens. Prefereixo mirar el que queda del Penedès desde sota la parra d'aquest lloc entranyable en el qual - segons diuen- hi tornarà a haver ball .
Deu minuts després de tornar a casa, ha començat a ploure. Fa un dia tristó però m'ha animat veure com encara hi ha gent romàntica. La Silvia m'ha donat un titular per aquest post : Les Fonts tornen a rajar.

PD La Silvia diu que obriran cada dia. Que volen fer carns a la brasa, menus senzills i recuperar aquelles postres d'abans ( pijama i companyia) . I a la fresca de la nit li volen donar un toc temàtic. Sopar amb una mica de música en directe un dia... un altre uns monòlegs. En fí, jo ja n'he fet un tastet de Les Fonts i no pinta malament.