Mentides

Darrerament m'he anat trobant amb coses que m'han fet pensar molt sobre la falsedat, la mentida, l'engany. En una sèrie de la HBO ( The Wire) que m'ha agradat molt i que ja us he recomanat en un altre ocasió, un dels personatges, un periodista molt ambiciós ( i a l'hora imbècil) decideix inventar-se una història que acaba fent guanyar molts lectors al seu diari. Un dels caps ho acaba sabent i fa tot el possible per que aquest tipus no publiqui més mentides. Però als superiors ja els hi va bé perquè el diari és ven molt bé amb la merda que publica. Fins el punt que tant els hi és si és o no mentida, mentres vengui. Creieu que aquesta història pot acabar bé? Jo, ingènua de mí, pensava que se'l descubriria i se n'aniria a l'infern. Doncs , no, el paio a sobre guanya un Pulitzer. Pots triomfar amagat en l'engany? Sí, rotundament. I no passa res. O no. Recentment he llegit el cas d'un paio que escriu un llibre sobre una història d'amor real que va tenir lloc a un camp de concentració. Finalment ha de retirar del mercat la publicació perquè resulta que se le va inventar. Recordo també un cas molt sonat de fa uns anys aquí a Catalunya, d'un tal Marco. S'havia inventat una vida a un camp de concentració i ho explicava allà on li ho demanaven . I ho feia amb tota mena de detalls: el seu dia a dia, els seus patiments... I no hi havia estat mai! Com es pot mentir sobre això? En fí, tremendo.
A mi em van ensenyar de petita que no es podia mentir , que això era una cosa molt lletja. I sempre m'he comportat sota aquest precepte. No vol dir que no hagi mentit mai. Ho he fet, alguna vegada, però les meves mentides no han fet mai mal a ningú, ni han canviat el curs de les coses, ni han posat en entredit cap persona. Han estat mentides que no han fet evolucionar cap acció ni situació ni a mal ni a bé. Ni han estat mentides que hagin fet patir a ningú. Així les coses, perquè he mentit? Com és que els humans tenim aquesta necessitat en algun moment de les nostres vides? A vegades és una necessitat vital , de supervivència, per sortir-se'n d'alguna situació complicada . D'altres senzillament per fer mal a un altre, per perjudicar-lo. I altres, per guanyar diners, per estafar, per situar-se bé davant d'algú. Quan la mentida esdevé això, és quan em fa pensar. Quan algú ha construit un imperi damunt falsedats, quan la seva vida no s'aguanta sense la mentida, quan algú és capaç d'inventar una història i d'aquesta en treu un rèdit, quan un periodista és capaç d'inventar-se declaracions que no han existit, muntar una història del no res... Com es pot viure amb tot això a sobre?