La terra del gel

Islandia vol adherir-se a la Unió Europea. Ho llegeixo avui a El Periódico d'ahir.

Em vé l'imatge d'un enorme glaçó de gel treient el caparró per sobre l'aigua. D'un gran iceberg flotant en direcció al continent.

Islandia. Iceland, la terra del gel.

Mires Islàndia al mapa i la veus molt amunt, com acaronant el Pol Nord. I la veus a l'hora decepcionada, desubicada, avorrida de les ejaculacions dels geiser, de la seva efervescència repetitiva.

Islandia vol oblidar-se dels trolls i tapar el seu fred secular amb roba continental. Ve de mica en mica, travesant l'oceà. I arribarà un dia en que tocarà terra . Però en quin punt voldrà adherir-se , en quina costa llençarà la seva àncora monumental per no moure's? Escandinàvia, les Illes Britàniques, França, Espanya? Espanya ... Que lluny li queda aquella exòtica terra plena de toreros i flamenques ballant tot el dia pel carrer. Que calenta, explosiva i endarrerida ... Però es aquesta la passió que busca desde la verdor gelada.

Si finalment es fes realitat el seu desig, estariem a un pas del glaç. No patiriem més sequeres i les iaies podrien fer banys calents sense anar a Termes Garriga.

Ens agrada Islàndia... I els seus trolls, les seves björks i els seus ermots inacabables i els seus dies d'estiu i la seva nit perpètua.