ITV

Són 38,50€ . Començo el dia pagant aquesta quantitat a una avorrida i gelada administrativa. Em mira amb cara de ràbia perquè sóc la primera del repertori de gent que com jo, li tocarà la pera tot el dia.

Vagi al box B. Hi vaig. M'espero. Fa molt fred i torno a entrar a l'oficina. Hi ha una màquina de cafès. Li pregunto a l'avorrida i gelada administrativa si es pot utilitzar. Em diu que sí amb cara de : és clar, burra, que es pot fer servir. Em trec una xocolata per mirar d'entrar en calor. Però no surt gaire calenta. Vaig cap al cotxe i en una maniobra tonta per posar-me la bufanda, m'aboco part de la xocolata. Merda! Em taco i només són les vuit del matí. Intento treure'm les taques amb unes tovalloletes humides. Però les taques queden.

M'espero davant la porta del Box B. S'obra la gran porta i un mecànic ( o el que sigui) em diu que em posicioni allà on ell em diu i comença a donar ordres de manera mecànica ( o el que sigui) i ràpida. Obri el capó, posi l'intermitent dret, posi l'esquerra, posi els warning, engegi el motor, pari el motor, obri els llums de posició, posi les curtes, posi les llargues, posi les anti-boira, engegi el neteja parabrises. M'estressa.

S'ho mira tot amb diligència, això sí. Per dalt, per baix, per la dreta. Es mira el cotxe com si fos un malalt a la UCI. I en una llibreta i després en una mena de màquines va apuntant coses. Ai, ai, ai. A veure que en sortirà. Com un House qualsevol comença a fer el seu diagnòstic. Però, no. Sembla que de moment no s'haurà d'operar del tema lumínic.

Del Box B me'n vaig cap la via 3 . Allà un altre mecànic em dona més ordres : engegi, pari, acceleri, freni, avanci, freni més fort. També va apuntant les seves coses i es torna a mirar el cotxe . Però ara el malalt sembla que fa més mala cara. Caldrà una segona opinió : avanci, freni, pari, mogui el volant, faci servir el fre de ma, avanci, aparqui...

- Familiars del Polo Volkswagen TDI si us plau... diu un altre mecànic ( o el que sigui).

M'avanço amb cara de por desde on he deixat el cotxe.

- Tinc males notícies per vostè. Les seves quatre rodes estan en un procés irreversible i a més s'haurà d'alinear la direcció. No li penso amagar, la situació és greu.

Em poso blanca com la paret del Box B i ja no penso en les taques de xocolata, sino en els meus pobres pneumàtics que m'han acompanyat durant 4 anys en tantes cues, tantes retencions, tants kilòmetres per anar a França, a Itàlia, a Espanya.

Me'n vaig amb l'informe d'en House a la ma, amb tremenda tristor. No em queda més remei que fer-los una eutanàsia activa a Can Neumáticos Soledad ( Central en Alicante) .

La operació es ràpida i indolora, però no la cubreix la seguretat social, així que pago 255€ de l'ala, però acabo amb l'esperit content d'haver fet nous amics a Neumàticos Soledad ( Central en Alicante) i amb uns pneumàtics nous de trinca.

Torno al Box B i ara tots els House em miren, sornaguers.

- Què, pneumàtics nous, eh?