Llàgrimes de tiramisú

Quin dia més intens! (ahir). Ha començat amb la por a una agulla i ha acabat amb un cocktail de sensacions que m'ha emborratxat, que m'ha fet sentir vivaaaaa!. Que n'he fet de coses avui! Que n'he sentit de coses avui! Com n'he disfrutat de totes elles! De l'agulla a la Boqueria. L'agulla, de seda ( Gràcies, Laura Cortés, has estat divina de la muerte, m'ho has fet de primera). La Boqueria, un fred de collons, però fantàstica. Amb aquella borratxera de colors i de gent. I després , contacte amb la història, amb una realitat desconeguda per molta gent i que, enquistada, fa patir a molts. I per acabar el dia, ens hem saltat el règim i les regles. Si senyor! Així com podem ser disciplinats, també poder ser els més gamberros. Que demà la podem dinyar, senyors i no és qüestió de perdre's res. Fins i tot les llàgrimes poden tenir un gust dolç. Gràcies, gràcies, gràcies. I sí, malgrat la suavitat de la Laura Cortés ( gràcies un cop més), em fan por les agulles, em fan por les agulles, em fan por les agulles...