tag:blogger.com,1999:blog-28041288842018112762024-03-05T21:58:02.445+01:00MAINOESTARDllumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.comBlogger481125tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-36123515121811584042012-03-16T15:27:00.002+01:002012-03-16T15:33:09.816+01:00Jeremiah/Relats conjunts<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKpl2DVZ56oZNVqZLeqOQCcHkeh_Z-jHxbg4dGCGq7LYhtg0BDExeolOFblO5DCGpKX3kKRJQ_okDreqCJlSqDObYxmjAQ3_mlMpOjeXUNM_tDpOVwMcfToKdoSPRFQx-eAhdYMCyvaRI/s1600/Jazzing_orchestra_1921.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKpl2DVZ56oZNVqZLeqOQCcHkeh_Z-jHxbg4dGCGq7LYhtg0BDExeolOFblO5DCGpKX3kKRJQ_okDreqCJlSqDObYxmjAQ3_mlMpOjeXUNM_tDpOVwMcfToKdoSPRFQx-eAhdYMCyvaRI/s1600/Jazzing_orchestra_1921.png" /></a></div> <br />
<br />
<br />
- En Bernard no ha vingut avui?<br />
- No tio, un altre cop deu tenir ressaca.<br />
- Ja en tinc el pap ple. Això no pot continuar així, però que li passa a aquest cabró?.<br />
- No ho sé, la Joana Mae em va dir que darrerament el veu trist i es queda aplatanat només s'aixeca del llit.<br />
- Aquest paio el que li fa falta es que algu l'espabili. Ens veiem després. No facis tard, Jackson.<br />
- No pateixis, Jeremiah.<br />
<br />
Pel camí que duu al poble, en Jeremiah arrossega el contrabaix més atrotinat que un pugui imaginar. Va fent bots, llençant pedretes a tort i a dret, una de grossa fins i tot que acaba impactant contra un gos famèlic que passava per allà. Els pantalons apedaçats a més no poder li donàven un aire més trist encara del que tenia en realitat. No hi havia manera de tirar endavant en aquell cony de país arruïnat, pobre i sense esperança.<br />
Un cop arribat a la casa de la Sra. Rose, s'atura un moment per eixugar-se la suor amb un mocador foradat. Mira els seus companys que l'esperen a costat de l'església. Allà en un escenari improvisat, el miracle és a punt de produïr-se. Les noies s'han pentinat i s'han posat flors pel cabell. Les iaies es protegeixen del sol amb grans barrets i els homes van arribant de mica en mica dels camps. Tot és a punt. Comença la primera nota i tot canvia. El color torna a les galtes , l'alegria ho inunda tot, fins i tot la pols desapareix. El ball anestesia la tristor més pregona, la desesperança que ho fulmina tot, fins i tot la vida. Que no pari la música! Que la banda no pari de tocar mai!llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-87182557307923820342012-03-15T07:00:00.005+01:002012-03-15T07:00:06.972+01:00El meu primer cotxeAquest és un post aprofitat d'un comentari que he fet al blog del Paseante. Quan l'he escrit, he pensat en tot el que vaig viure amb aquell pot, així que m'he posat a buscar una foto. I l'he trobat. I llavors he pensat que potser podria compartir aquesta historieta amb vosaltres. Així que... aquí la teniu.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdrNO-_nLIpq1D_DST0oy-pU74-XObFJvQI9M2fp2fJjkn2BTz3YO9uJpSRYglCefpgYgkGnrqr4JVFM3O8W1WCo-9tmxum5V9le1S3d5EIEMSFG_wTbOelYY4IO1NrGthqpEec7WhsyA/s1600/img030.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdrNO-_nLIpq1D_DST0oy-pU74-XObFJvQI9M2fp2fJjkn2BTz3YO9uJpSRYglCefpgYgkGnrqr4JVFM3O8W1WCo-9tmxum5V9le1S3d5EIEMSFG_wTbOelYY4IO1NrGthqpEec7WhsyA/s320/img030.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
<br />
Vaig treure'm el carnet de conduir a la... no me'n recordo... és igual. El que sé és que a la primera no, perquè no m'agradava la teòrica i no vaig estudiar gens. Resultat: em van tombar. Curiosament, el meu fill que ara se l'acaba de treure, li ha passat el mateix. El cas és que per mi el cotxe va significar llibertat, diners, professionalitzarme en el que m'agradava. Vaig comprar-me el meu primer cotxe l'any 1981, poc després de treure'm el carnet. Era aquest 600 amb matrícula de Madrid, com podeu veure. Em va costar 20.000 pessetes. Era mooolt vell, tenia els seients de pell i recordo que una ràdio que se sentia d'allò més be . Era moooolt vell, però rutllava prou com per fer la gosadía d'anar de Gelida a Sabadell per la carretera de Martorell, plena de revols i altres coses. Per allà anava a treballar a Ràdio Sabadell, la meva primera feina remunerada en el món de la comunicació. Contenta com un gínjol, el segón dia de trajecte, va i el 600 comença fer un soroll estrany, fins que es para. Com puc, m'aturo a un costat de la carretera. En aquell temps no hi havia mòbils ni res, o sigui que ho tenia magre. No havien passat ni 5 minuts, però, que s'atura un cotxe. Que bé! - vaig pensar - ajuda! I sí,d'una furgoneta baixa un home gran, s'apropa i em diu : ¿Cuanto por un rato? Jo al primer moment no vaig entendre que em deia, santa inocència. I li dic: No sé que le pasa al coche. I ell segueix: Por un completo, digo. I llavors, encara que no acabava d'entendre el que em deia, vaig veure pels seus ulls el que aquell tio volia. Escolta, t'equivoques- li dic- que t'has pensat, estic parada aquí perquè se m'ha espatllat el cotxe. Fot el camp. Afortunadament se'n va anar i al cap d'una estona va parar un cotxe, aquest sí, amb la intenció d'ajudar-me. Després ho vaig entendre tot. A la carretera de Terrassa, ara, com fa més de 30 anys s'hi posen putes. Que hi farem.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-80161639387927675932012-03-14T09:51:00.002+01:002012-03-14T20:15:15.699+01:00Llocs/3 . La llista més nostrada. Propostes.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8iR66Rfb8vqKl9IVyyNtjpkdXEGLld6IrktJERX1FL-uLEhYM_-EOsQ8LTssFAx5fikrx5xXR3IBto2QwR6lJq3SV5-kPLFGB2_vQLbWxnT_Qt0HjTPahIqIUJO3QU_LWkMXNcdzosI/s1600/el-mundo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8iR66Rfb8vqKl9IVyyNtjpkdXEGLld6IrktJERX1FL-uLEhYM_-EOsQ8LTssFAx5fikrx5xXR3IBto2QwR6lJq3SV5-kPLFGB2_vQLbWxnT_Qt0HjTPahIqIUJO3QU_LWkMXNcdzosI/s320/el-mundo.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8iR66Rfb8vqKl9IVyyNtjpkdXEGLld6IrktJERX1FL-uLEhYM_-EOsQ8LTssFAx5fikrx5xXR3IBto2QwR6lJq3SV5-kPLFGB2_vQLbWxnT_Qt0HjTPahIqIUJO3QU_LWkMXNcdzosI/s1600/el-mundo.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"> </a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8iR66Rfb8vqKl9IVyyNtjpkdXEGLld6IrktJERX1FL-uLEhYM_-EOsQ8LTssFAx5fikrx5xXR3IBto2QwR6lJq3SV5-kPLFGB2_vQLbWxnT_Qt0HjTPahIqIUJO3QU_LWkMXNcdzosI/s1600/el-mundo.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"> </a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8iR66Rfb8vqKl9IVyyNtjpkdXEGLld6IrktJERX1FL-uLEhYM_-EOsQ8LTssFAx5fikrx5xXR3IBto2QwR6lJq3SV5-kPLFGB2_vQLbWxnT_Qt0HjTPahIqIUJO3QU_LWkMXNcdzosI/s1600/el-mundo.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"> </a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8iR66Rfb8vqKl9IVyyNtjpkdXEGLld6IrktJERX1FL-uLEhYM_-EOsQ8LTssFAx5fikrx5xXR3IBto2QwR6lJq3SV5-kPLFGB2_vQLbWxnT_Qt0HjTPahIqIUJO3QU_LWkMXNcdzosI/s1600/el-mundo.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"> </a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Tenint en compte que aquest humil blog té una audiència mooooolt escadussera, la llista la tindrem ràpid. De fet, el que m'agradarà tenir és una llista feta entre els que passeu per aquí, encara que sigui petita. De moment les propostes rebudes són:<br />
<br />
Leblansky :<br />
Catalunya Nord: Ceret i el seu mercat dels dissabtes<br />
París: Carrer Daguerre i l'Orangerie.<br />
<br />
Joan Gasull:<br />
Islàndia: Gullfos, Geysir, Jökulsárlón, Blue Lagoon<br />
<br />
Paseante:<br />
Catalunya: Montserrat i Sitges.<br />
Alemanya: La Selva Negra<br />
Veneçuela: Los Llanos <br />
<br />
Clídice:<br />
Hanoi: Vorera , menjant una broixeta de serp (sic).<br />
París : Escales Òpera , menjant un frankfurt (sic)<br />
Berlín: Fira de Nadal, menjant entrepà de bistec, mentres beus vi calent especial (sic)<br />
<br />
Lolita Lagarto:<br />
Barcelona<br />
França<br />
Nova York<br />
<br />
( Aquesta proposta jo la trobo molt engrescadora, però una mica difícil. La Lolita proposa aquests llocs, però en els anys 20 o 50. Queda dit. POtser d'aqui a que tinguem una llista tancada, s'han inventat els viatges en el temps, als quals , per cert, m'hi apuntaria amb devoció.<br />
<br />
Bé, la llista es pot eixamplar, seguiu fent les vostres propostes.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-14628181027365469632012-03-13T17:20:00.000+01:002012-03-13T17:20:57.195+01:00Llocs / 2Segona tanda de fotos moooolt arreglades amb el photoshop, com diu en Leb, dels llocs que caldria visitar abans de morir-se. És una llista. N'hi ha d'altres. Fins i tot una en la qual s'inclogui el camp del Barça, com diu l'amic Paseante. No sé, carai, que cadascú es faci la seva. Per què no en fem una entre tots? Propostes als comentaris, amics. Gràcies. De moment la llista dels Bored Panda és <a href="http://www.boredpanda.com/amazing-places-to-see-before-you-die-part2/">aquesta</a>.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-77884826502554330262012-03-08T19:18:00.001+01:002012-03-08T19:19:16.424+01:00Llocs on anar abans de morirHi ha moltes coses que m'agradaria fer abans de morir-me. I anar a molts lloc on no he estat mai. De moment la selecció dels amics de Bored Panda, ja m'està bé per començar. Voleu saber els llocs que caldria veure abans d'estirar la pota, d'anar-se'n al canyet, d'espitxar-la, d'anar a l'altra barri, d'anar al clot ( i no al barri) ?... Click <a href="http://www.boredpanda.com/amazing-places-to-see-before-you-die/">aquí </a>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-59300526733406959172012-03-04T13:30:00.000+01:002012-03-04T13:30:32.488+01:00Apunts de primavera<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Verdana,sans-serif; font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span>La primavera arriba timidament. Humil pero decidida,entossudida a demostrar als homes,que malgrat com en som de barroers, de violents,d'egoistes,de venjatius,de poc intel.ligents,d'insolidaris,d'</span><wbr></wbr><span class="word_break"></span>ambiciosos,de perversos...ella torna sempre.Sense demanar res.De puntetes,disposada a lliurar-nos un missatge que no hem de perdre mai de vista:som part de la natura també. Avui tinc la primavera ben present.Avui,en el primer dia de la resta de la meva vida.El dia en que potser toca ja tancar una porta que durant massa temps ha estat oberta deixant passar tota mena de dimonis.Potser avui haure de deixar de ser qui era per aprendre a ser qui vull ser de veritat.Como ves, gato, ya empiezo a sublimar.</span></span></h6>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-39417686592156657312012-03-03T07:07:00.000+01:002012-03-03T07:07:07.580+01:00Títols <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="300" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/20759580" webkitallowfullscreen="" width="400"></iframe>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-13318014432844950662012-02-28T19:26:00.000+01:002012-02-28T19:26:19.466+01:00Ea! <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/zpgr9Ysa7AE" width="560"></iframe>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-46601448695057253142012-02-23T15:47:00.003+01:002012-02-23T23:46:08.163+01:00Trens<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPQZNSQx6qaQEZriEvg2bD3r_tvuKSSH9it1dqio4u45YNIG42ndlg_ahajevq3LFXN99tFZpT2-eijqJJy2L3FOiJSkE4iazjouXWQwZR-U36zPInr-jUH3GpucNbsOK6eWJKMxonWos/s1600/futuro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPQZNSQx6qaQEZriEvg2bD3r_tvuKSSH9it1dqio4u45YNIG42ndlg_ahajevq3LFXN99tFZpT2-eijqJJy2L3FOiJSkE4iazjouXWQwZR-U36zPInr-jUH3GpucNbsOK6eWJKMxonWos/s320/futuro.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">Quan era jove, el meu futur era com una via de tren. No es veia mai on acabava. La sensació era sempre la mateixa: anar endavant, endavant, endavant, sense fre. Davant nostre s'estenia el món, teníem la sensació de poder més gran que un pot tenir: pensar que mai res del que teniem es podia acabar, sentir que el món estava als nostres peus, que no hi havia res que no poguéssim aconseguir. En aquells dies, tot i amb els entrebancs que anaven sortint, no hi havia por. Entre d'altres coses, perquè hi havia temps per endavant, molta via per recórrer, molta vida per viure. Ni en el pitjor dels meus somnis, hagués pogut imaginar l'escenari que ara se’ns obre per mi i els que m’estimo. Ara sembla que estic veient el topall que frena el tren. Veig com aquell qui diu el final de la via. El futur ja no es presenta com aquell Eldorado de prestacions infinites. No, no us penseu que soc pessimista, no us penseu que estic parlant de cap final. Parlo només de la pena per la falta d'expectatives pels més joves, de la frustració per no poder seguir endavant per aquest camí de línies paral·leles, de la desesperança que ens intenten inculcar des de molts fronts. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">Hem de ser capaços de donar-li la volta a la truita en aquests temps difícils. No hem de deixar que el desànim ens porti per camins d’espines. Ara, amb moltes coses en contra en molts aspectes, em sento més forta que mai, potser una mica cansada – tot s’ha de dir - perquè ja porto un tros de camí recorregut i a vegades, fa pujada. Però il·lusionada. Em sento capaç encara de tornar a començar. I ho hauré de fer segurament. Reinventar-me. Com molts de la nostra generació, aquells que hem viscut anys d’esplendor, però també la mancança i potser fins i tot una mica, la misèria. Hem de reaprendre a viure amb el mínim. A assaborir el gust de les petites coses, de les que no costen diners. De les que no es compren amb una targeta de crèdit. Com ho sabíem fer abans. Tenim armes amb les que lluitar. Sabem que és el sacrifici, perquè vam créixer en el dels nostres pares i també en el nostre propi.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">Malgrat tots els malgrats, no podran acabar amb mi. No tiraran per terra tot el que he construït durant tots aquests anys de via fèrria i feixuga, encara que sigui poc. Les coses es presenten dures. Molt. Però seguirem per aquesta via. I si no es per aquesta, perquè s’acaba, anirem a buscar-ne una altra. Per seguir endavant. Una vegada més. Com sempre. Al cap i a la fi, soc una supervivent. Com tu.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/BlAmc9Nnebk" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-63711340183106762592012-02-22T18:37:00.000+01:002012-02-22T18:37:34.216+01:00LalaLa Lala em va caure bé des del primer moment que vaig contactar amb ella. Va ser a través del seu<a href="http://lalushrelats.blogspot.com/"> blog</a>. Molt interessant, perquè ens fa conèixer coses del seu poble, a l'Azerbaidjan.I ho fa en català. O sigui que... Ja hi esteu donant un cop d'ull perquè no us en penedireu. Mireu sobre tot com és la música d'aquest país. A mi em fa posar la pell de gallina. És fantàstica. A través de la mirada de la Lala, he conegut aspectes inèdits d'un país que no tenia ni idea de com era ni amb prou feines sabia situar: la seva música, la seva visió del món, el menjar, els patiments d'una població envaïda. No en tenia ni idea que acabaria fent un programa amb ella. I va ser molt bonic. Si el voleu veure, premeu<a href="http://www.tv3.cat/karakia/capitols/187/Lala-%28Ab%C5%9Feron-Azerbaidjan%29"> aquí.</a>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-3646993275578987852012-02-20T14:15:00.000+01:002012-02-20T14:15:59.574+01:00Mañanas que parezcan mesesDeberíamos estirar las mañanas para que fueran meses. Transformar las horas para que en una mañana podamos sentir la fragancia de las flores, el aroma de los jazmines en verano, sentir el murmullo de las hojas cayendo de los árboles y dejar que nuestras manos se hundan en la nieve. Estirar las mañanas para que sean meses, incluso años, dejarnos caer en el vértigo de las cuatro estaciones, una a una, sin temer al reloj.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-33678205529878184082012-02-18T18:40:00.000+01:002012-02-18T18:40:32.720+01:00Paisatges no tan urbans/2Et lleves un dissabte d'hora, ben d'hora i comencen a passar coses fantàstiques. Un cafè, un viatge, un destí, un esmorzar tranquil amb una taula ben parada i una conversa. I el sol que entra per la porta i que ho inunda tot. I una mirada i unes carícies i un desig. Des de la finestra veiem els estornells que s'amaguen a les escletxes de les pedres de la casa veïna. I el verd que ja es manifesta en els bledars propers. Tot apunta a la primavera, però el matí és fred, encara que el sol et tiba de la màniga.<br />
És un bon dissabte, És un gran dissabte. És una gran estona compartida amb algú a qui et mires com si fos el company de tota la vida, l'amic, l'amat, l'amant, el guia...mentre el sol ho continua envaint tot, l'ànima, els racons i les clivelles que els anys ha deixat en el teu cos.<br />
Encara que ho puguis pensar, encara que potser ho diguis, el temps no ens ha passat factura. Potser ens ha estafat una mica i ha retardat la nostra trobada com en una mena de broma pesada.<br />
Però al final som aquí, un regal l'un per l'altre, en aquest matí inundat de llum i de ganes, de vida. <br />
Com tu dius: hem arribat fins aquí, no ens fa mal res, estem vius.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-89431515271804867422012-02-17T14:35:00.000+01:002012-02-17T14:35:42.696+01:00Paisatges urbans/1De fons, en primer terme una reixa deixa veure pels forats d'acer una pista d'atletisme. No hi corre ningú. Només hi ha uns operaris que fan manteniment per sobre d'allò que en diuen "tartán". Quina paraula. Sempre m'ha fet riure, no sé perqué. En segon terme una estació de tren i encara en tercer lloc, els fums d'una empresa química que ho envolten tot en una atmosfera estranya. Avui fa sol. I no fa massa fred. Les temperatures, baixes. Tampoc no cal exagerar i dir siberianes. És un fred d'hivern normal (com el d'abans, quan a les nenes ens posaven aquells gorros que es lligaven amb uns cordons trenats de llana que acabaven en unes borles).<br />
Seiem tots dos, contemplant aquestes imatges que no tenen res de bonic, però curiosament la barreja de tots aquests elements fan un tot que em dona serenor. Quina bestiesa. Conec bé la pista, l'estació i la química, però mai les havia vistes així, superposades les tres. I tampoc mai no havia vist aquest paisage urbà, gris i desagraït desde la calidesa que em produeix tenir-te al meu costat, sentint la teva veu describint els ocells que volen davant d'un arbret pelat o els comentaris que fas sobre els comentaris d'unes dones que passegen el gos. Amb tu, tot canvia. La perspectiva de les coses és una altra.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-54362151100635878472012-02-14T15:52:00.001+01:002012-02-14T15:53:50.651+01:00Fa por i totFeu click<a href="http://www.notodofilmfest.com/index.php?corto=31150#/Home/Ficha/31150/"> aquí</a> i veureu un curt que posa la pell de gallina. I mireu de pas els altres, n'hi ha alguns de molt bons.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-66999343367313055722012-02-04T18:36:00.001+01:002012-02-04T18:37:51.933+01:00AudreyHola a tots. Alguns de vosaltres potser ja ho sabeu, d'altres no. Treballo de fa uns anys al Karakia. És un programa que m'ha donat la oportunitat de conéixer mig món, sense haver sortit gairebé de casa. He tingut la sort de trobar-me amb persones fantàstiques de tot arreu amb qui he après moltes coses, no només de cuina. Hem començat nova temporada diumenge passat amb un capítol dedicat a en Sandri, un italià del Friül, una regió desconeguda per a la majoria, propera a Eslovènia. Us recomano que veieu el capítol de demà. Veureu l'Audrey, una reunionesa guapa per dins i per fora, que ens va fer un menjar fantàstic. Feu click <a href="http://www.tv3.cat/videos/3927150/sumari-Audrey">aquí</a>, per saber més coses. <br />
<br />
Recordeu, Karakia, nous capítols. Diumenges 21:50 h. canal 33 <br />
llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-88882375801584531932012-02-03T00:33:00.000+01:002012-02-03T00:33:38.709+01:00Llàgrimes de tiramisú<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">Quin dia més intens! (ahir). Ha començat amb la por a una agulla i ha acabat amb un cocktail de sensacions que m'ha emborratxat, que m'ha fet sentir vivaaaaa!. Que n'he fet de coses avui! Que n'he sentit de coses avui! Com n'he disfrutat de totes elles! De l'agulla a la Boqueria. L'agulla, de seda ( Gràcies, Laura Cortés, has estat divina de la muerte, m'ho has fet de primera). La Boqueria, un fred de col<span class="text_exposed_show">lons, però fantàstica. Amb aquella borratxera de colors i de gent. I després , contacte amb la història, amb una realitat desconeguda per molta gent i que, enquistada, fa patir a molts. I per acabar el dia, ens hem saltat el règim i les regles. Si senyor! Així com podem ser disciplinats, també poder ser els més gamberros. Que demà la podem dinyar, senyors i no és qüestió de perdre's res. Fins i tot les llàgrimes poden tenir un gust dolç. Gràcies, gràcies, gràcies. I sí, malgrat la suavitat de la Laura Cortés ( gràcies un cop més), em fan por les agulles, em fan por les agulles, em fan por les agulles...</span></span></span></h6>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-7297351656256392112012-02-01T07:02:00.000+01:002012-02-01T07:02:23.932+01:00Pretèrit plusquamperfet subjunctiuEm costaria, ara mateix, en aquesta foscor prèvia a l'explosió del dia, conjugar aquest temps verbal. De vegades, però, la gramàtica (no pas l'aritmètica) se't presenta a casa, sense avisar. Amb aromes de goma Milán i de tinta acabada de posar al tinter, de quadern de caligrafia i de "las regiones de España".<br />
Quan penses que ja no seràs capaç ni de declinar la tercera, ni de conjugar cap verb que no sigui en present, quan penses que a la teva vida no hi ha cap escletxa per la qual hi pugui passar un bri d'aire fresc, va i es presenta un passat pocavergonya i entremeliat, mirant-te de fit a fit com dient: què? jugues? I tu, amb cara de capsigrany, t'ho penses un, dos, potser 5 milisegons, una eternitat potser. Però reacciones i obres la porta i deixes que tots els colors del verd i del blau i del blanc tenyexin la teva vida grisa i resclosida, enganxada a una proposta petita, prima i desmenjada.. Bon dia a tothom! Fem que entri el color a aquest petit, encara descolorit, dia! llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-75863747327880878792011-12-23T16:41:00.000+01:002011-12-23T16:41:07.142+01:00Na-dalUi! Si és Nadal ara que hi penso! Que sigueu feliços i tot això ara i sempre. Un petó a tots i totes.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-64678469479441768662011-12-15T15:48:00.002+01:002011-12-16T14:16:17.847+01:00El dia de la marmotaComençar el matí, com cada dia, amb el Basté i el Fuentes i les tertúlies? No, gràcies. No em vull posar de mal humor només començar. Agafo un CD a l'atzar , el poso sense llegir de qui és. I sento una veu. És en Quentin Tarantino parlant de l'importància de triar bé un tema per una seqüència. I tant! Quantes (bones) cançons oblidades en un calaix, dormint gairebé el son etern, no han reviscolat gràcies a gent com Tarantino?<br />
Una pausa.<br />
"Stuck in the middle with you". Yeah.<br />
El dia comença diferent.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/DohRa9lsx0Q" width="420"></iframe>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-26708963453512469312011-09-18T07:00:00.002+02:002011-09-23T10:26:43.604+02:00Pa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div> El meu fill diu que estic carregada de manies, que sóc una llepafils quan parlem de pa. I és veritat : fora de forns especialitzats (cosa que no tinc a l'abast) o forns d'aquells de tota la vida ( que no és el cas tampoc) el pa de cada dia, aquell que tinc a la vora, no m'agrada. I no parlem ja de les baguettes aquelles precongelades que a vegades comprem per sortir del pas. Costa trobar un pa bo. D'aquell que només amb un raig d'oli d'oliva, es converteix en una menja exquisida. Algú em sabria dir perquè una cosa tan senzilla, tan bàsica com és el pa, cada dia és pitjor? És l'aigua? La farina? El llevat? La sal? Perquè el pa és això només : aigua, farina, sal i llevat. Com dimonis pot sortir dolent això? El pa és potser l'aliment més antic de la humanitat. I per més règims, dietes i punyetes que es posen de moda, el pa continua sent un aliment bàsic, fins i tot en aquesta societat postindustrialitzada i decadent.<br />
De tant en tant faig pa. No tinc ni maquineta de fer-ne ni Termomix. El faig a ma. És un plaer. El resultat és increible. I l'olor que fa el forn quan es cou, és de somni. Proveu a fer-ne. No costa. No us compliqueu la vida amb receptes estrafolàries. 1 kg. de farina, 15 gr. de sal 400 cl.d'aigua 50 gr. de llevat. Pasteu i deixeu llevar un parell d'hores. Enforneu i deixeu el pa uns 40 minuts ( depèn del forn que tingueu, clar). I ja està. El resultat és aquest. A mi m'han sortit 4 pans. En deixo la meitat per congelar i l'altra la gasto aquest cap de setmana. I així tinc la setmana coberta. I no m'emprenyo quan compro una barra de quart, que no fa un quart i fa gust de tot, menys de pa. A-pa!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi45x8dnRogPrQ_rjuKIh4ErU-7EeQdH2ZlhwHe4uZexQmZKWRLI29KUQmmy8_xAMDjrKVvkOCGTaauv9JvPfAbnERhLlh6aqxs33TBNyECTO1OXYhnD3ghigwvuyvN1nrUB6jXA1WVRo4/s1600/P1210216.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi45x8dnRogPrQ_rjuKIh4ErU-7EeQdH2ZlhwHe4uZexQmZKWRLI29KUQmmy8_xAMDjrKVvkOCGTaauv9JvPfAbnERhLlh6aqxs33TBNyECTO1OXYhnD3ghigwvuyvN1nrUB6jXA1WVRo4/s320/P1210216.JPG" width="240" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6KSvdR7pCkxXb1tCGLfmgulnuoaGo6Vm3wm4SK15pMxSxDvQ8xcR80kLeehmkXAqs8ayE3_Sv0X-QfWlGQCqN3R2ye-sAkB1_Qm_0kwSsl1lWUJL1JoMWCw8eV7SnCbx_NwEtck8qBro/s1600/P1210219.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6KSvdR7pCkxXb1tCGLfmgulnuoaGo6Vm3wm4SK15pMxSxDvQ8xcR80kLeehmkXAqs8ayE3_Sv0X-QfWlGQCqN3R2ye-sAkB1_Qm_0kwSsl1lWUJL1JoMWCw8eV7SnCbx_NwEtck8qBro/s320/P1210219.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2R_zm7WnPm9Ca9La9NORobIBWU2HVPQpZYHuJxrl9lDbASVI4GDuOwo7PfeU5u3eOmP8xyA8CivgeUN24m58RSMSLTPTwL5w7Zd3b_9957rf6ZOkZG-05kzQ3AYY45lAlUriZ4hyphenhyphen-uHQ/s1600/P1210220.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2R_zm7WnPm9Ca9La9NORobIBWU2HVPQpZYHuJxrl9lDbASVI4GDuOwo7PfeU5u3eOmP8xyA8CivgeUN24m58RSMSLTPTwL5w7Zd3b_9957rf6ZOkZG-05kzQ3AYY45lAlUriZ4hyphenhyphen-uHQ/s320/P1210220.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-5518066084349540712011-09-17T07:00:00.001+02:002011-09-17T10:02:51.785+02:00Que té d'especial una paella?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-8ma7T3hQtkg/TnOWfya_PGI/AAAAAAAABBw/LG3ccKEIQLg/s1600/P1210209.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-8ma7T3hQtkg/TnOWfya_PGI/AAAAAAAABBw/LG3ccKEIQLg/s400/P1210209.JPG" width="400" /></a></div><br />
<br />
Sempre que ens trobem una colla d'amics, la família, els companys de feina, inevitablement és sempre al voltant d'una taula. Serà un berenar, un esmorzar de forquilla o una costellada, però sempre hi ha teca pel mig. Per què no ens trobem al voltant de l' últim llibre del Cabré per comentar les primeres 300 pàgines? O per comentar si la de l'Almodòvar és tant dolenta com diuen o si realment les fotos de l'Scarlett són robades? L' última vegada que m'he trobat amb amics va ser ahir, al voltant de menjar japonès.El sushi i aquestes coses trobo que fan les trobades una mica serioses, no ho sé, o a mi m'ho sembla. Com que això dels palets aquests que fan servir no és lo meu, estic més atenta a com agafo les coses perquè no em caiguin, que no pas fruint del menjar. El menjar 'japo' trobo que condiciona l'actitud de la gent a la trobada. Una paella és tota una altra cosa. I això que per fer-la també necessitem arròs.<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCHOHPxQKwsRoAwItFnGXpHJfQjEk9AVoCUZ76Ak2dg_An05W8_BYhyKMb03PA9fstPWpdtVUBHswzcBMIuQORL1CKa2AJEyXy6rlgRj0KcD_LrdFmbZYQ9PpWZdtTHWShiIekOVKeDSo/s1600/P1210212.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCHOHPxQKwsRoAwItFnGXpHJfQjEk9AVoCUZ76Ak2dg_An05W8_BYhyKMb03PA9fstPWpdtVUBHswzcBMIuQORL1CKa2AJEyXy6rlgRj0KcD_LrdFmbZYQ9PpWZdtTHWShiIekOVKeDSo/s320/P1210212.JPG" width="320" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-8ma7T3hQtkg/TnOWfya_PGI/AAAAAAAABBw/LG3ccKEIQLg/s1600/P1210209.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a> <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfFtZzaXZLqRPU2oTXMrv5eIDrGwzY3GmoGhFwGCw542Oo7NJh5-AnOnwIp6w-TKkHaSSsVKXEUm09Sg6iiXRMy3Uxuh1dm0Gu0TFVusod1A9RZtTcuwI_wUSEUo9rDQ4eiGFY3R5iSa4/s1600/P1210211.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfFtZzaXZLqRPU2oTXMrv5eIDrGwzY3GmoGhFwGCw542Oo7NJh5-AnOnwIp6w-TKkHaSSsVKXEUm09Sg6iiXRMy3Uxuh1dm0Gu0TFVusod1A9RZtTcuwI_wUSEUo9rDQ4eiGFY3R5iSa4/s320/P1210211.JPG" width="320" /></a><br />
<br />
I dissabte passat, trobada familiar amb una amiga, al voltant d'una paella. Que té d'especial una paella quan qualsevol dijous en pots menjar al bar de la cantonada? Home, quines preguntes faig jo també. Jutgeu vosaltres mateixos. Una paella ha de ser una paella i no allò que et donen, amb aquell color i aquelles gambes de plàstic. I, molt important, una paella no és només el moment de seure a menjar-la. És posar tots els ingredients, posar l'oli, la carn, el peix i anar-ho remenant amb delicadesa , com qui té cura d'un nadó. I mentres tant es xerra, es beu una clareta, es piquen unes patates chips - aquestes del Mercadona estan força bé, diu la tieta - i després hi ha tot el ritual de mesurar l'arròs i comptar el brou - no em descomptis que després no surt bé! diu la mare. I venen els records: la iaia si que la feia bona, eh? I la mare que es pica : home sí, però li sortia una mica seca, no? I l'altre que diu que a ella li agradava seca, però sobre tot el que li agrada és el socarraet. I això que és? diu la Helena, l'amiga sueca. I li expliquem, i riu, i riem, i bebem i l'arròs que va fent xup xup, com si fos viu. I seiem, i mengem, sí. I ens trobem al voltant d'una taula, perquè qui es el guapo que veient aquesta paella, es troba per comentar l' últim llibre del Cabré, eh?<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsP-z7HoKD_0ZlHAFEUjCaJrHSuOnEkqHbmSt6FJ_5BDgG4xgMTvDVYdn5H72ay2bbO6LwbSPH5Tkb69stmOh_ecf_oUxPQmfYgICaHY_1p3StiZuVU0TbD-Jq23FOdY14ItokxqTpfYY/s1600/P1210175.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsP-z7HoKD_0ZlHAFEUjCaJrHSuOnEkqHbmSt6FJ_5BDgG4xgMTvDVYdn5H72ay2bbO6LwbSPH5Tkb69stmOh_ecf_oUxPQmfYgICaHY_1p3StiZuVU0TbD-Jq23FOdY14ItokxqTpfYY/s320/P1210175.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfSAeAi2b_VhxEtM4AtnMGBVIT39TiS1UD6mwAD6vpb3jo7Agg2aZXjAiCS5RIBTjQrIZqmK9F2KIxQ7XynBZDYoHH39xJ-I9mq2O7eTmY6sVJA1DrQDI22HqEdhpcCAsYEwrs7RKEAPo/s1600/P1210177.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfSAeAi2b_VhxEtM4AtnMGBVIT39TiS1UD6mwAD6vpb3jo7Agg2aZXjAiCS5RIBTjQrIZqmK9F2KIxQ7XynBZDYoHH39xJ-I9mq2O7eTmY6sVJA1DrQDI22HqEdhpcCAsYEwrs7RKEAPo/s320/P1210177.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEianWWGYYIs8VsEGJOLd3FQ23Bz_ESiKlHNxO2HeNluUNIESeQZDALqQWB4lTR9wyZL02aq-2yTsAD2kxjWYK9laAWLjeRl6jjl_n6BEA0v2qOQAuyILwQodCycPJKna4OPpSbVCQGELFE/s1600/P1210179.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEianWWGYYIs8VsEGJOLd3FQ23Bz_ESiKlHNxO2HeNluUNIESeQZDALqQWB4lTR9wyZL02aq-2yTsAD2kxjWYK9laAWLjeRl6jjl_n6BEA0v2qOQAuyILwQodCycPJKna4OPpSbVCQGELFE/s320/P1210179.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmZZxlakJzNxdRQbWEOt8xMUGL6FteyVMJ1wtNzSsWzDQQWNXsrDwb1X7rIK-PYsECsp6CuJv84Y1NEO8rcKwdewZquuhoLybbRO0fu2S3mSZQPHwfUHA5L3htpPzCmjchZuV8qopTF8/s1600/P1210183.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmZZxlakJzNxdRQbWEOt8xMUGL6FteyVMJ1wtNzSsWzDQQWNXsrDwb1X7rIK-PYsECsp6CuJv84Y1NEO8rcKwdewZquuhoLybbRO0fu2S3mSZQPHwfUHA5L3htpPzCmjchZuV8qopTF8/s320/P1210183.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyRaxvEuPQr3pSxOjBRumtgljqRuNxgJctbcI23Zq0yMWWF1e91HC1q0_eIhg1cXsm-y4CRnC85hjUd9AfpzT3teEHqKk1zRW5uk9LjB7EtHM9AcllrIjRxvMTewbD5C40rmQp6ocQ0yg/s1600/P1210184.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyRaxvEuPQr3pSxOjBRumtgljqRuNxgJctbcI23Zq0yMWWF1e91HC1q0_eIhg1cXsm-y4CRnC85hjUd9AfpzT3teEHqKk1zRW5uk9LjB7EtHM9AcllrIjRxvMTewbD5C40rmQp6ocQ0yg/s320/P1210184.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXAKDY-1H0-TNruomHqmmSu3805W63UwvLJBSjLvEHmBH1vVmlo3jzdahYAtH-DVGkLVFobz0c6ory4AgeN-F_nXaE9YzxFgbDk1HZ515PAd6fY7CkjBDgMcs0qkRWX7ujn7qiw60oteo/s1600/P1210189.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXAKDY-1H0-TNruomHqmmSu3805W63UwvLJBSjLvEHmBH1vVmlo3jzdahYAtH-DVGkLVFobz0c6ory4AgeN-F_nXaE9YzxFgbDk1HZ515PAd6fY7CkjBDgMcs0qkRWX7ujn7qiw60oteo/s320/P1210189.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAdwAQIWhJYx6NrwMCM9-8zJCkCkFdrc5BCajQ_X09jBoG5z0bFyqnPhLuGS-jajou4xpBoZfywYhp_bVdU1pLGEHkTc1N_-4s3hg1_t5bcFSKV9hBaTf1PyKEfpGIWuaL9OSByHBFUC4/s1600/P1210190.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAdwAQIWhJYx6NrwMCM9-8zJCkCkFdrc5BCajQ_X09jBoG5z0bFyqnPhLuGS-jajou4xpBoZfywYhp_bVdU1pLGEHkTc1N_-4s3hg1_t5bcFSKV9hBaTf1PyKEfpGIWuaL9OSByHBFUC4/s320/P1210190.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimGKkIiRy4PzbDsD8CpoPS2yjHQnQO9L-XIUuK1i4SsdoOB7R39w6zVu2gMc8QXgMNEuUL5pzM3m5bRcwu21eK-zCL_24mMX2SqWr89VYfexha9nZUF4XhIyrnKfsFPbwt7qmFGMABNLo/s1600/P1210194.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimGKkIiRy4PzbDsD8CpoPS2yjHQnQO9L-XIUuK1i4SsdoOB7R39w6zVu2gMc8QXgMNEuUL5pzM3m5bRcwu21eK-zCL_24mMX2SqWr89VYfexha9nZUF4XhIyrnKfsFPbwt7qmFGMABNLo/s320/P1210194.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLT6lK0_o9vLjA7I4HjUyHE0Mm74J__RMoGxNUE6PSqLmQC2NYxctypqBnqHndHfMbsUFgteklYwitbArV_6sdYXUuRNVSHItQtqgv5UwaDz8aes23WRWD7AytHjOXwvgeT4-a6YPhiR8/s1600/P1210203.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLT6lK0_o9vLjA7I4HjUyHE0Mm74J__RMoGxNUE6PSqLmQC2NYxctypqBnqHndHfMbsUFgteklYwitbArV_6sdYXUuRNVSHItQtqgv5UwaDz8aes23WRWD7AytHjOXwvgeT4-a6YPhiR8/s320/P1210203.JPG" width="320" /></a>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-8268415448555876602011-09-13T07:00:00.032+02:002011-09-13T11:54:25.386+02:00petit, acaronant l'ànima<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">Avui us vull parlar de </span><span style="font-family: Verdana;"><i><b>petit.</b></i></span><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">Podria dir que </span><span style="font-family: Verdana;"><i><b>petit</b></i></span><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"><i><b> </b></i><a href="https://www.facebook.com/pages/petit/32265500004?sk=info"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"></i></b></a> és un projecte, que és un nom només, que és un grup musical, que és un títol. De fet ho podria dir i no estaria mancada de raó, perquè és tot això que us he dit. Però no només això. Darrera de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">petit</i></b>, hi ha un personatge gran. Està bé, perdoneu-me aquesta frase fàcil. Però és cert. Darrera de </span><b><i><a href="http://welovepetit.blogspot.com/"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">petit</i></b></span></a></i></b><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;"> , hi ha un gran tipus. Un músic sensible. Un home que fa música que m’agrada. Molt. No l’home. La música. Bé, potser també l’home, però encara no el conec. Autoprodueix la seva música i proposa nous camins i nous escenaris per escoltar-la. Un terrat de Gràcia, per exemple. Això és el que farà el proper mes d’octubre. En un lloc encara secret, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">petit</i></b> actuarà per un grup de privilegiats entre els quals m’hi compto. Gràcies, Joan.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">Us passo els links perquè pugueu escoltar-lo. El seu darrer treball es diu <a href="http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fpetit.bandcamp.com%2F&h=2AQAQ_cSc">The Black Bird Daisy</a>, un EP del qual m’agraden sobre tot el tema que li dona nom, però també Velvet. Més informació, <a href="https://www.facebook.com/pages/petit/32265500004?sk=info">aquí.</a><span id="goog_409039028"></span><span id="goog_409039029"></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">A mi hi ha noms del món de la música d’aquest país que a força de sortir fins i tot a la sopa, em deixen d’interessar. Sembla que tot d’una només hi hagi espai per Manels, Peres i Paus. Ja m’enteneu. Amb tots els meus respectes cap a la música que fan.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">petit</i></b> - espero que us agradi- és una altra cosa. Per sort per a ell, per sort per tots. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">Properament actuarà al canal 33. Ja us diré quan i on.</span><br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: 12pt;">Podeu comprar les seves cançons on-line. Ja tardeu. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-22682692977043278442011-09-12T11:18:00.000+02:002011-09-12T11:18:02.639+02:00Xafogor bluesA la vida de qualsevol blogger ( s'escriu així?) hi ha moments de "crisi". Dies en què et questiones el perquè de tot plegat, dies que no tens res a dir/compartir , dies que no tens temps per dedicar-t'hi o simplement dies en que et fa mandra fer res. Jo he tingut una mica de tot en aquests gairebé 2 mesos en què el blog ha estat inactiu. He estat un temps en guaret. Si. Però avui, dia de tornada a l'escola, he decidit que faré alguna cosa per aquí però només quan l'ocasió ho requereixi ( no sigui que prenguem mal, que ja em conec, obssessiva com soc). Hi ha dies que em pregunto per què i per qui dimonis el faig aquest coi de blog com no sigui per mi mateixa. I llavors , si el faig per mí, perquè coi el poso a la blogosfera? Amb un bloc d'espiral, n'hi hauria prou, no? Penso que en general som exhibicionistes o narcisistes o cadascuna d'aquestes coses i moltes altres, com la necessitat del reconeixement de la gent, de l'aplaudiment i perquè no també de la crítica. Necessitem compartir les nostres coses, els nostres pensaments, volem ensenyar les fotos de la costellada o aquella foto del viatge que ens va sortir tant bé. És clar que ara, amb el facebook i el twitter és molt més ràpid i pràctic. Però aquest fast-food de la comunicació a vegades és massa superficial i per això precisament he volgut tornar al blog. Aquí és tot una mica més reposat, més tranquil. El blog és com un prat verd on estar una estona badant, un punt de connexió amb gent que, encara que no coneixis, o no coneixis prou bé, són com de la família, on sentir una música o mirar unes imatges tan espectaculars com aquestes. <br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="225" src="http://player.vimeo.com/video/23205323?title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="400"></iframe><a href="http://vimeo.com/23205323">El Cielo de Canarias / Canary sky - Tenerife</a> from <a href="http://vimeo.com/elcielodecanarias">Daniel López</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-44177719745826224342011-07-19T11:20:00.001+02:002011-07-19T14:56:07.340+02:00El veraniiiitooooo!Hi ha algú encara per aquí? Bé. Si és així, us volia ensenyar el video de les meves vacances. Enguany, i per més crisi que hi hagi, he decidit fer les vacances de la meva vida. Més que res per si el mon s'acaba i el capitalisme i la civilització i Occident sencer se'n van a fer punyetes ( que és el que es mereixerien, la veritat). Doncs això. Vam decidir tot fent cas a El veranitooo, el veranitoooo, el veranitttooooo del Corte Inglès , agafar un pack "me voy a la luna, los niños veranean casi gratis". Us deixo el video que vam fer. El que parla és el meu marit.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/rj18UQjPpGA" width="560"></iframe><br />
<br />
Bromes apart. Quines imatges més espectactulars! M'encanten.llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2804128884201811276.post-86365296883564502042011-07-02T14:17:00.001+02:002011-07-02T14:17:09.478+02:00De mal en pitjor? Naaa!Estava de mal humor. Sí. Sense voler saber res de res. I avui m'he topat amb això i mira...em sembla que ja em trobo millor.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/QW0i1U4u0KE" width="560"></iframe>llumhttp://www.blogger.com/profile/10786114579383366593noreply@blogger.com11