Pretèrit plusquamperfet subjunctiu

>> dimecres, 1 de febrer de 2012

Em costaria, ara mateix, en aquesta foscor prèvia a l'explosió del dia, conjugar aquest temps verbal. De vegades, però, la gramàtica (no pas l'aritmètica) se't presenta a casa, sense avisar. Amb aromes de goma Milán i de tinta acabada de posar al tinter, de quadern de caligrafia i de "las regiones de España".
Quan penses que ja no seràs capaç ni de declinar la tercera, ni de conjugar cap verb que no sigui en present, quan penses que a la teva vida no hi ha cap escletxa per la qual hi pugui passar un bri d'aire fresc, va i es presenta un passat pocavergonya i entremeliat, mirant-te de fit a fit com dient: què? jugues? I tu, amb cara de capsigrany, t'ho penses un, dos, potser 5 milisegons, una eternitat potser. Però reacciones i obres la porta i deixes que tots els colors del verd i del blau i del blanc tenyexin la teva vida grisa i resclosida, enganxada a una proposta petita, prima i desmenjada.. Bon dia a tothom! Fem que entri el color a aquest petit, encara descolorit, dia!                                               

11 comentarios:

Pais secret 1 de febrer de 2012 a les 8:10  

Fa un quart d´hora sortia el sol, era una apoteosi de llum i de color. He pensat fer-li una foto però quan ho he tingut tot a punt ha canviat de cop i volta, una massa blavosa de núvols s´ho ha menjat tot.Potser que sigui l´avís del blanc que diuen que ha de venir.
Si no els tenima fora els colors al menys intentarem que de dins mateix ens brillin, si més no ho intentarem...
Bon dia Llum!

garbi24 1 de febrer de 2012 a les 10:23  

qualsevol cosa que ens doni una espurna d'energia és bo. Cal aprofitar totes les propostes que ens truquin a la porta i ens vinguin de gust

llum 1 de febrer de 2012 a les 11:43  

País, clar que si, si son apagats hem d'intentar que brillin al màxim!

Garbí, encantada de saludar-te de nou!

lolita lagarto 1 de febrer de 2012 a les 12:29  

m'agrada que la gramàtica entri a casa d'aquesta manera i amb aquests colors..
bon dia Llum!

Clidice 1 de febrer de 2012 a les 12:30  

Avui m'he llevat igual, ahir fou un dia frustrant i gris. M'he despertat i he pensat que em calia relegar la grisor on es mereix, al fons del calaix. I és que algunes hem nascut per anar vestides de vermell, de cap a peus! Una abraçada :)

llum 1 de febrer de 2012 a les 12:46  

Clidi, Lolita: Acolorim i perfumem les nostres vides. Foc al gris!!!

fra miquel 1 de febrer de 2012 a les 13:24  

Bon dia, i bona setmana tinguis Llum!
B7s

el paseante 2 de febrer de 2012 a les 1:52  

Alguna cosa t'està passant, Llum. I sembla bonica. Disfruta-la i canvia el pretèrit, que parla de coses acabades, pel futur, que parla de coses que han de succeir.

LEBLANSKY 2 de febrer de 2012 a les 21:13  

Fantàstic, això pinta bé! I en el cas del blanc, pinta molt, però diuen que la neu pot ser molt bonica :)

llum 3 de febrer de 2012 a les 0:25  

Fra Miquel el mateix per vos!!!
Leb, et trobo a faltar. A tu i a la Carme ( però a ella la tinc al FB i la veig més, hahahah).
Paseante, em coneixes com si m'haguessis parit. Sí, em passen coses, bones i també que descoloquen. Molt. Em pasen coses molt bones. I sorprenents, fins i tot una mica esotèriques. I no sé si tenen futur o no, però de moment el present és bufff! Magnífic!

el paseante 3 de febrer de 2012 a les 1:45  

Espero que aquest bufff sigui molt més llarg. En plan bufffffffff :-) Me n'alegro mot, Llum.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP