petit, acaronant l'ànima

Avui us vull parlar de petit.

Podria dir que petit  és un projecte, que és un nom només, que és un grup musical, que és un títol. De fet ho podria dir i no estaria mancada de raó, perquè és tot això que us he dit. Però no només això. Darrera de  petit, hi ha un personatge gran. Està bé, perdoneu-me aquesta frase fàcil. Però és cert. Darrera de petit , hi ha un gran tipus. Un músic sensible. Un home que fa música que m’agrada. Molt. No l’home. La música. Bé, potser també l’home, però encara no el conec. Autoprodueix la seva música i proposa nous camins i nous escenaris per escoltar-la. Un terrat de Gràcia, per exemple. Això és el que farà el proper mes d’octubre. En un lloc encara secret, petit actuarà per un grup de privilegiats entre els quals m’hi compto. Gràcies, Joan.

Us passo els links perquè pugueu escoltar-lo. El seu darrer treball es diu The Black Bird Daisy, un EP del qual m’agraden sobre tot el tema que li dona nom, però també Velvet. Més informació, aquí.

A mi hi ha noms del món de la música d’aquest país que a força de sortir fins i tot a la sopa, em deixen d’interessar. Sembla que tot d’una només hi hagi espai per Manels, Peres i Paus. Ja m’enteneu. Amb tots els meus respectes cap a la música que fan.

En petit - espero que us agradi- és una altra cosa. Per sort per a ell, per sort per tots.

Properament actuarà al canal 33. Ja us diré quan i on.
Podeu comprar les seves cançons on-line. Ja tardeu.