Pa

 El meu fill diu que estic carregada de manies, que sóc una llepafils quan parlem de pa. I és veritat : fora de forns especialitzats (cosa que no tinc a l'abast) o forns d'aquells de tota la vida ( que no és el cas tampoc) el pa de cada dia, aquell que tinc a la vora, no m'agrada. I no parlem ja de les baguettes aquelles precongelades que a vegades comprem per sortir del pas. Costa trobar un pa bo. D'aquell que només amb un raig d'oli d'oliva, es converteix en una menja exquisida. Algú em sabria dir perquè una cosa tan senzilla, tan bàsica com és el pa, cada dia és pitjor? És l'aigua? La farina? El llevat? La sal? Perquè el pa és això només : aigua, farina, sal i llevat. Com dimonis pot sortir dolent això? El pa és potser l'aliment més antic de la humanitat. I per més règims, dietes i punyetes que es posen de moda, el pa continua sent un aliment bàsic, fins i tot en aquesta societat postindustrialitzada i decadent.
De tant en tant faig pa. No tinc ni maquineta de fer-ne ni Termomix. El faig a ma. És un plaer. El resultat és increible. I l'olor que fa el forn quan es cou, és de somni. Proveu a fer-ne. No costa. No us compliqueu la vida amb receptes estrafolàries. 1 kg. de farina, 15 gr. de sal 400 cl.d'aigua 50 gr. de llevat. Pasteu i deixeu llevar un parell d'hores. Enforneu i deixeu el pa uns 40 minuts ( depèn del forn que tingueu, clar). I ja està. El resultat és aquest. A mi m'han sortit 4 pans. En deixo la meitat per congelar i l'altra la gasto aquest cap de setmana. I així tinc la setmana coberta. I no m'emprenyo quan compro una barra de quart, que no fa un quart i fa gust de tot, menys de pa. A-pa!