Relats conjunts

>> dimarts, 7 de juny de 2011

 
- Fes-te enrera cap de cogombre! No em fas gens de por!.

En Màrius feia veure que no estava aterrit, però...
Després d'haver vist les notícies es va quedar una estona sense alè. No tenia força ni per pensar que era el que podia passar. Esmaperdut, només va sortir de la tonteria quan l'aparell de televisió va fer pufff, com si petés un souffflé. Llavors li va entrar gana i no se li va acudir altra cosa que fer-se una llesca de pa amb tomàquet i pernil. Però no hi havia pa, així que va agafar les claus per sortir a comprar-ne. Va ser llavors quan, palplantat a la porta, va veure aquell ésser d'una galàxia de nom impossible. Ja eren aquí??? Ho havia dit la tele feia uns instants que la invasió era qüestió de minuts, que venien en unes naus ultramegaràpides, però tant, tant, ràpides? Doncs sí, allà els teníem, disposats a envair la terra i a fer la vida impossible als terraquis.

- Fes-te enrere, cap de cogombre! - repetia incansablement en Màrius.

No sabia que els caps de cogombre ni sentien res ni parlaven, que en realitat es comunicaven amb un sistema difícil d'entendre pels humans. El cap de cogombre només estava allà, dret, sense immutar-se. Com si fos una figureta de Lladró... De moment no presentava batalla. Quin descans. Però en Màrius anava barrinant què podia fer, un cop passat el primer ensurt. I de cop, li va venir una idea estrafolària. Sí, ho era. Però ... I si funcionava?
Excitat, se'n va al rebost amb l'esperança de trobar taronges o llimones, algun cítric. Uff! encara sort que n'hi havia. Una llimona. Només una. Però grossa i sucosa. La parteix pel mig i sense pensar-s'ho corre a la porta, s'encara amb el cap de cogombre i es posa a esprémer la llimona en aquella superfície estriada. I llavors comença a regalimar aquell suc àcid que a mesura que baixa per aquelles cames llargarudes va corroint aquella pell metàl·lica, alumínica, sideral...
No en va quedar res del cap de cogombre.
I en aquell moment en Màrius, esverat com mai, va saber que la humanitat podia vèncer els enemics cap de cogombre arribats de no sé quina galàxia.
I a sobre fer-se una excel·lent llimonada.
Ves quina cosa.

19 comentarios:

òscar 7 de juny de 2011 a les 11:56  

La memòria televisiva i cinematogràfica m’indica que sempre, en un primer moment, els invasors d’altres galàxies es mostren dòcils i col•laboradors amb els humans. Que en Màrius no es refiï massa.

Bon i divertit relat, Llum!!!

llum 7 de juny de 2011 a les 12:05  

Òscar, és veritat, no te'n refiis mai dels que et fan la gara-gara. Segur que són alienígenes. I n'hi ha molts per aquí. Vés en compte!

garbi24 7 de juny de 2011 a les 12:56  

de vegades la solució es tant fàcil....que només ens cal fixar-no'hi.
Molt bona aportació

òscar 7 de juny de 2011 a les 17:18  

Upppps LLum ... els gosthbuster's només capturaven fantasmes o també, si cal, podien fer el mateix amb els alienígenes??? :)

llum 7 de juny de 2011 a les 18:53  

Uff! Em sembla que els ghostbusters també eren ells mateixos uns bons fantasmes. No hi comptis massa amb ells. Jo de tu vigilaria.

Isabel 8 de juny de 2011 a les 22:14  

Uff i reuff!!!
molt bo :)

Assumpta 9 de juny de 2011 a les 22:15  

Hahahaha és boníssim!! ;-))

llum 9 de juny de 2011 a les 23:38  

Assumpta, moltes gràcies!

Quadern de mots 10 de juny de 2011 a les 10:55  

Vaig a comprar llimones i que vingui qui vulgui, vingui d’on vuingui, no ens haurem de preocupar. Divertit relat.

llum 10 de juny de 2011 a les 11:56  

Quadern, la llimona és un fruit que sempre cal tenir a ma, sí senyor!

Eva 11 de juny de 2011 a les 14:22  

Que bo!

Però com se li va acudir? Hauré de mirar més pel·lícules d'estranyes i subtils invasions alienígenes...

XeXu 11 de juny de 2011 a les 15:10  

Una mica en la línia de la pel·li Mars Attack!, la manera de vèncer-los està a l'abast de la mà. Però si no feia res el pobret allà a la porta, no? Es tracta de guerra preventiva?

llum 12 de juny de 2011 a les 22:16  

Xexu, mai es pot refiar un d'algú que es queda a la porta sense fer res. Que volia? vendre una assegurança multirisc, una biblia, un robot de cuina?
Eva, els alienígenes fa temps que estan entre nosaltres. Vigila perquè un dia pots estar fent un cafè amb llet amb algun d'ells.

La Meva Perdició 13 de juny de 2011 a les 20:47  

La invasió d'extraterrestres més curta de tota la història! ^_^ Aquests conqueridors s'ho pensaran dos cops abans de tornar-hi, o com a mínim primer buscaran un aliatge més protector.

llum 13 de juny de 2011 a les 21:38  

Va ser una microinvasio, he he.

el paseante 19 de juny de 2011 a les 1:34  

Mira que confondre un Philippe Starck amb un Lladró. Dones...

llum 19 de juny de 2011 a les 13:46  

Que n'has de dir de Lladró, eh? El millor que mai ha tingut Españññña i que li passa la cara a aquest Starck i a 50 com ell. ;D

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP