Anar en bici és perillós

>> dijous, 9 de juny del 2011

El meu tiet és gran (deu anar pels 76)  però va en bici gairebé a diari i és manté molt jove. És i ha estat sempre un home sa. Es fa sovint 60 i 70 km. Normalment, per circuits de natura o carreteres veïnals.  Gairebé mai per ciutat.  Un mal dia anant per un camí de terra, va ensopegar amb una pedra i va caure. Resultat: clavícula trencada, 3 costelles trencades i, sobre tot, el mal que fa quedar immobilitzat sense poder agafar la bici. Anar en bici és sa. No ho dubto, però és perillós. Avui he vist al FB de Rac1 aquest video i, a banda de la injustícia que pugui representar la multa,  m'he fet un fart de riure. Li dedico al meu tiet Àngel, amb el desig que es recuperi molt, molt aviat i pugui tornar a fer tombs per aquestes carreteres de l'Anoia. Un petó molt gran.

7 comentarios:

Garbí24 9 de juny del 2011, a les 12:56  

tot té el seu risc...però val la pena d'intentar-ho, no? Que es posi aviat al 100% i pugui tornar a pedalar amb gust i ganes

llum 9 de juny del 2011, a les 13:46  

Gràcies Garbi, de part teva!

Clidice 9 de juny del 2011, a les 17:52  

m'agrada la bicicleta, en tinc dues, de ciutat i de muntanya, això si, pots arribar a fer-te mal de debò i, com es veu al vídeo, moltes vegades no és ni per culpa teva. coses que passen! :)

que es posi bo ton oncle!

Brian 10 de juny del 2011, a les 11:06  

Bonissim, directe al Fbook .... anims i salutacions a Angel, espero que es recuperi i que no deixi els bons habits!

llum 10 de juny del 2011, a les 11:55  

Oi que sí que és bo, Brian? Quin sentit de l'humor! I el meu tiet segur que no deixa la bici, és més, compta els dies, les hores i els minuts que li queden per restablir-se i tornar a pujar a la bicicleta! Gràcies pels ànims :)

el paseante 19 de juny del 2011, a les 1:23  

També hem de reconéixer que de vegades els ciclistes van com bojos per la ciutat. Odio els vehicles a motor i m'agraden les bicicletes. Però el millor és anar a peu. És el nostre mitjà de transport natural.

Espero que el tiet ja estigui molt millor.

llum 19 de juny del 2011, a les 13:43  

Tens raó, jo mateixa vaig estar a punt de ser atropellada per una bicing d'aquestes que teniur els que viviu a prop del Turó Parc ;D
Però anar a peu , tot i que sigui molt natural...No ho sé, jo no m'hi veig fent cada dia més de 70 km. entre anar i tornar de la feina.;D

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP