CATA

Mai no havia anat a una cata. La d'ahir va ser, de fet, una iniciació. En poca estona, però, em vaig adonar de l´univers de sensacions que s'amaguen darrera un tast de vins. Sempre m'havia semblat pedants i fins i tot una mica ridículs els fantasmes que es fan veure en algun restaurant posant el nas dins la copa, remenant-la perquè s'airegi, olorant, fent veure que veuen ves a saber què. Doncs avui m'he adonat d'algunes coses en relació a aquest tema. La primera, que és tremendament difícil poder descriure com és un vi, a no ser que ho hagis fet moltes vegades. Tal com ens ha dit l'Anna, dels cellers Jean Leon, cal fer us de l'experiència olfactiva, tàctil, visual, tàctil fins i tot, per poder-ho fer. Si hem de dir que un vi té notes de, posem per cas, fruites del bosc, és perquè en algun moment les haurem olorades i/o tastades, sinó serà dificil que ens hi puguem referir. La segona cosa és que fent un tast de vins t'adones que tenim els nostres sentits una mica adormits. Dic això perquè fent aquesta iniciació, amb totes les limitacions horàries, deu n'hi do la de sensacions que he pogut tenir, la de sentits que he pogut exercitar, la de gustos que tenia mig oblidats en algun plec del cervell. Per exemple, he estat capaç de trobar gust de iogurt o de pebre negre, fins i tot de tabac. O sigui que, tot plegat m'ha semblat un gran exercici sensitiu que va més enllà de l'experiència del vi.