B0808OS

>> dimecres, 15 de juny de 2011





L'alarma es va disparar quan en Jaume Sobrecamps va haver de deixar sobtadament el telenotícies. Segons abans de començar el programa, quan el regidor començava a donar el cinc i acció, en Jaume va començar a veure borrosa la càmera robot i el teleprompter. Tot Catalunya pendent de com obria el TN i ell que no era capaç ni de veure tres dalt d'un burro. Booooooaaaaa nnnnnitssssssss, auiii el tribbbbbbbbbbunal consttttittttussionalllllllll. !'???!?!!!?? A casa, tots vam flipar. Que li passava a en Jaume, el nostre presentador de capçalera, el nostre legitimador de realitats més  legitimat de tota l'estratosfera? Borratxo??? Naaa...No podia ser. A casa vam deixar el que estàvem menjant. Tot d'una vam saber que erem testimonis d'un fet històric : un presentador que no sabia el que deia, que arrossegava les paraules, amb uns ulls que li sortien de les òrbites. i amb aspecte de'haver-se fotut un allioli en males condicions. Carai! Allò sí que era un prime-time.  Però quan ens vam acollonir de debò va ser quan vam veure que a en Sobrecamps li va caure el cap sobre el portàtil. Llavors, un molinet, un tres d'aquells que canten cançons dels Sopa de Cabra i publicitat. Que punyetes li havia passat?
L'endemà tothom en parlava. Fent el cafè, a les diferents màquines repartides per les instal·lacions de la televisió, als mercats, als bars de la cantonada, a casa.... En Jaume Sobrecamps borratxo? No way , com dirien els americans. Aquell dia, l'home del vending va haver de reposar més sucre i més cafè que en tota la seva vida. Més que mai, calia fer un cafè per comentar la jugada, per tractar de saber que havia passat  al telenotícies.
Cap diari en parlava obertament. La cadena tampoc no en va dir res. Va quedar tot així, sense explicació. Catalunya la necessitava, però...no hi va ser.

Dos dies després, al telenotícies del migdia, apareixia l'enviada a les terres de l'Ebre parlant del musclo zebra o del cargol poma, ara no ho recordo, quan de cop, en ple directe, es va desplomar. Quant el locutor de plató va reprendre la connexió, no va ser capaç de dir res més que allò de : sembla que hi ha problemes tècnics.
I tant que n'hi havia de problemes. I no només tècnics. Que estava passant ?
A la direcció de la cadena, no entenien res. I una trucada  va acabar de posar més nerviosa a la directora. Era de Palau. Volien explicacions. 
Als diaris de l'endemà ja es podia llegir un bitllet : 2 morts misterioses a cadena local.

Una setmana després dels fets, el substitut d'en Jaume Sobrecamps, en Xavier Masdollers, anunciava que el govern central no es faria càrrec del fons de compensació territorial, quan va quedar sec com un bacallà.
Se'l van emportar amb una ambulància, però massa tard. L'havia palmat.
Tot plegat passava de taca d'oli. I a les màquines de cafè no es parlava d'altra cosa. El paio del vending tornava a fer l'agost. Aquells dies es feien més cafès que mai, tal com estava  la cosa. Tres persones  en directe, fulminades. Que punyetes passava? 
Catalunya començava a trontollar. A Palau estaven molt nerviosos . I la directora va haver de dimitir, després de confirmar que no tenia explicació pel que estava passant.
La crisi va anar més enllà i les dimissions dels consellers es van succeir vertiginosament. El govern va caure com un castell de cartes i als carrers van començar manifestacions i revoltes. Ningú no tenia el control.
Excepte el  paio del vending, que com cada dia, acudia puntual  amb la seva Vanette B0808OS  a les instalacions de la tele, amb els seus gots, el seu cafè, les seves culleretes per remenar, el sucre i l'anticongelant que près en les degudes dosi, maten.
I tant que maten.

6 comentarios:

òscar 15 de juny de 2011 a les 15:28  

Està clar que l'home del cafè és un fidel seguidor dels TN's de Intereconomia.

el paseante 17 de juny de 2011 a les 23:26  

A la Núria Solé deixa-la viure, siusplau :-)

PD: Demà m'acabo de posar al dia amb els teus posts, que estic de cangur dels nebots.

llum 18 de juny de 2011 a les 12:43  

Núria Solé, Núria Solé...Bahh! Ara soc jo la que està gelosa ;D
Ah! I deixa'm dirte una cosa : ets absolutament lovely amb els teus nebots. Jo no faig tant de tieta. No tinc molta paciència.

el paseante 19 de juny de 2011 a les 0:52  

No creguis, eh? Jo els poso set o vuit dormidines al got de la llet i tema solucionat. Després m'estiro al sofà amb la botella de whisky del meu cunyat que té amagada al calaix de la roba de taula. Em va costar trobar-la.

llum 19 de juny de 2011 a les 13:32  

Dormidina, conyac ... dona'm ara mateix el telèfon del teu cunyat. L'he d'advertir!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP