"Carinyu"

És una obvietat que la cuina és qüestió d'hores. Però perquè surti bo, bo de veritat s'ha de cuinar amb "carinyu". Sentint que allò que fas va destinat a algú amb cara i ulls, amb noms i cognoms, algú que t'estimes. Diumenge va ser l'aniversari del meu fill. A casa, desde sempre, qui fa els anys tria el menú. Així que vaig anotar els seus desitjos i vaig posar-me a treballar. El que passa és que a la família hi havia gent que el primer plat no li agradava, així que vaig fer dos primers. I com que el segón plat que volia el meu fill, potser no agradava tothom, vaig fer-ne una segona opció més tradicional. Total, que al final vaig fer dos primers: gaspatxo i vichyssoise. I de segón, pastel de papas ( un clàssic de l'Argentina amb algunes variacions made in me) i un rostit de vedella, de tota la vida. Tot fet amb carinyu, paciència i mooooltes hores. El resultat va ser bo, però es menja tot tan ràpid que sap greu i tot. Aquí unes fotos dels dos segons per constatar que allò que va desaparèixer ràpid, ràpid, va existir de veritat.

Agafo la llata, la salpebro i l'enrosseixo en una cassola amb força oli d'oliva.

Tallo porro, ceba i tomàquet a trossets i els afegeixo al mateix oli on he enrossit la carn. Després hi  poso 2 branquetes de canyella, dues pells de taronja, un litre de brou de carn i un gotet generòs de conyac.

Ho deixo una estona que faci xup-xup i a continuació hi poso la carn. Jo ho vaig deixar unes 6 hores a 100 graus de temperatura. Molt poc a poc.

Resultat : Això que veieu aquí sota

L'endemà ho tallo , passo les verduretes pel túrmix ( primer trec tots els alls menys 3, la canyella i la pell de taronja).

Resultat : la carn es tallava sola. I el suquet, mmmhhh, boníssim.

Per l'altre plat, el pastel de papas,  agafo carn picada (de vedella i porc barrejada a parts iguals).

La poso a sofregir en llard ( sí, sí, alts continguts de colesterol, però un dia és un dia)

Quan porta una estona li afegeixo uns alls tendres a rodanxetes.

Al cap d'una estona, força comí en pols.

Després, força ceba.

Anar remenant fins que quedi tot integrat i deixar una bona estona que faci xup-xup.

Després li afegeixo unes panses sense pinyol i quan porta una estona, ho retiro del foc.

A continuació, hi afegeixo ous durs a trossets i ho remeno tot ben bé. Ja tenim el farcit del pastel de papas.

Ara anem per les papas. Fem un puré ( de patata, patata, no del Maggi). Bullo unes patates, les aixafo i hi afegeixo mantega i una mica de llet. El puré ha de quedar una mica consistent.

En un recipient per anar al forn, faig una primera capa de puré. Després hi poso el farcit de carn que hem fet abans i a sobre una altra capa de puré.

Damunt una mica de mantega i molt formatge ratllat. Jo faig servir emmental.

Es posa al forn, es gratina fins que quedi dauradet. I ja està. Cuinat amb "carinyu". Bo.