"Carinyu"

>> dimarts, 14 de juny de 2011

És una obvietat que la cuina és qüestió d'hores. Però perquè surti bo, bo de veritat s'ha de cuinar amb "carinyu". Sentint que allò que fas va destinat a algú amb cara i ulls, amb noms i cognoms, algú que t'estimes. Diumenge va ser l'aniversari del meu fill. A casa, desde sempre, qui fa els anys tria el menú. Així que vaig anotar els seus desitjos i vaig posar-me a treballar. El que passa és que a la família hi havia gent que el primer plat no li agradava, així que vaig fer dos primers. I com que el segón plat que volia el meu fill, potser no agradava tothom, vaig fer-ne una segona opció més tradicional. Total, que al final vaig fer dos primers: gaspatxo i vichyssoise. I de segón, pastel de papas ( un clàssic de l'Argentina amb algunes variacions made in me) i un rostit de vedella, de tota la vida. Tot fet amb carinyu, paciència i mooooltes hores. El resultat va ser bo, però es menja tot tan ràpid que sap greu i tot. Aquí unes fotos dels dos segons per constatar que allò que va desaparèixer ràpid, ràpid, va existir de veritat.


Agafo la llata, la salpebro i l'enrosseixo en una cassola amb força oli d'oliva.




Tallo porro, ceba i tomàquet a trossets i els afegeixo al mateix oli on he enrossit la carn. Després hi  poso 2 branquetes de canyella, dues pells de taronja, un litre de brou de carn i un gotet generòs de conyac.


Ho deixo una estona que faci xup-xup i a continuació hi poso la carn. Jo ho vaig deixar unes 6 hores a 100 graus de temperatura. Molt poc a poc.


Resultat : Això que veieu aquí sota


L'endemà ho tallo , passo les verduretes pel túrmix ( primer trec tots els alls menys 3, la canyella i la pell de taronja).

Resultat : la carn es tallava sola. I el suquet, mmmhhh, boníssim.














Per l'altre plat, el pastel de papas,  agafo carn picada (de vedella i porc barrejada a parts iguals).


La poso a sofregir en llard ( sí, sí, alts continguts de colesterol, però un dia és un dia)

Quan porta una estona li afegeixo uns alls tendres a rodanxetes.

Al cap d'una estona, força comí en pols.


Després, força ceba.


Anar remenant fins que quedi tot integrat i deixar una bona estona que faci xup-xup.


Després li afegeixo unes panses sense pinyol i quan porta una estona, ho retiro del foc.


A continuació, hi afegeixo ous durs a trossets i ho remeno tot ben bé. Ja tenim el farcit del pastel de papas.


Ara anem per les papas. Fem un puré ( de patata, patata, no del Maggi). Bullo unes patates, les aixafo i hi afegeixo mantega i una mica de llet. El puré ha de quedar una mica consistent.


En un recipient per anar al forn, faig una primera capa de puré. Després hi poso el farcit de carn que hem fet abans i a sobre una altra capa de puré.

Damunt una mica de mantega i molt formatge ratllat. Jo faig servir emmental.


Es posa al forn, es gratina fins que quedi dauradet. I ja està. Cuinat amb "carinyu". Bo.

16 comentarios:

LEBLANSKY 14 de juny de 2011 a les 9:04  

Espectacular, i "sin tampa ni cartón"! El pastel de papas me'l copio :)

Alyebard 14 de juny de 2011 a les 9:27  

Dues receptes que provaré aquest estiu!

llum 14 de juny de 2011 a les 9:34  

Amb el pastel, triomfes segur Leb. Amb carinyu, això sí. Però això no cal que t'ho digui perquè em sembla que tu al menjar sempre n'hi poses. Una abraçada.

llum 14 de juny de 2011 a les 9:36  

Alyebard, com deia amb en Leb, segur que triomfes amb qualsevol de les dues. Això sí, fet amb "carinyu" eh?

òscar 14 de juny de 2011 a les 11:47  

Doncs a mi m’agraden tots.

Hi havia l’opció a menjar pastís de papas i també el rostit de vedella? Fan massa bona fila com per renunciar a tastar-los.

llum 14 de juny de 2011 a les 13:36  

Per tu ÒScar, barra liure ;D

garbi24 14 de juny de 2011 a les 13:37  

la vadella tal com la ractes ja la conec...però el pastis de papes potser l'hauré de clonar....que té molt bona pinta

llum 14 de juny de 2011 a les 14:49  

Garbí, el pastel de papas és...superior. I agrada molt als nens!

òscar 14 de juny de 2011 a les 15:00  

Sí clar :) ... a bones hores, mànegues verdes!!! (mai he sabut el perquè d'aquest coi de dita).

I pensar que diumenge varem dinar un trist arròs blanc amb ou ferrat. (grrrrrrrr)

Pais secret 14 de juny de 2011 a les 16:02  

Fa una pinta boníssima...I el comí per què el podríem substituir?
Nou moscada potser? o celiandre?
Tinc comensals delicats, no poden veure el comí ni en pintura.

La meva maleta 14 de juny de 2011 a les 19:41  

Ja està bé Llum...a aquestes hores i m'has fet agafar una gana!!!!

Veig que ets de la mateixa escola que la meva sogra: per fer feliç a tots els començals, és capaç d'oferir diversos primers i dues menes de segons, en qualsevol cel.lebració.

Això és carinyu! ;-P

llum 14 de juny de 2011 a les 22:29  

Oscar: mai no és tard ( aquest és el meu lema i el nom del meu blog) per avisar algú d'un bon dinar. El proper dia ho faig, i pobre de tu que faltis!

llum 14 de juny de 2011 a les 22:31  

País, això si que em sap greu. El comí penso que és insustuible en aquest plat. Es clar que la cuina és la cosa més flexible que conec. Pots fer-ho sense cap espècie.POts fer-ho com et doni la gana. A veure que surt. Lo bonic de la cuina és aquesta experimentació que fa tothom en cada racó de món. Fes-ho i no hi posis cap espècie. A veure que surt. Et puc dir però que apart del que hi poso, hi pots afegir unes olivetes farcides a trossets. Ja em diràs.

llum 14 de juny de 2011 a les 22:33  

Maleta: saps que estic descobrint aquests dies? Que això de la cuina és...no sé com dir-ho...Fa que...Dibuixis somriures... És fantàstic... I no cal ser cap Adrià... Ni fer cuina moderna, ni esferificada...Cuinar amb amor és el millor que hi ha. Encara que hagis de fer més d'un plat per acontentar el personal. Si no ho fas pels qui més estimes, per qui ho has de fer?

el paseante 19 de juny de 2011 a les 0:58  

Adopta'm. No porto massa gasto i menjo de tot. Això sí, les panses no em fan el pes.

llum 19 de juny de 2011 a les 13:34  

Ara mateix inicio els tràmis. Deixaré de posar panses al pastel de papas,però em falta saber una cosa: ets manetes? Em falta un bricolage-man a casa...

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP