NO SE ADMITEN REVOLUCIONES

>> dijous, 16 de juny de 2011

El meu nebot de 9 anys va dir l'altre dia una frase que, sense saber-ho, avui té més sentit que mai. La frase contenia un error que a tots ens va fer riure molt. El nen va dir : NO SE ADMITEN REVOLUCIONES. I és així la cosa. En aquests temps no hi ha lloc per pensar que una altra societat és possible, més justa, més igualitària, menys competitiva, on les grans entitats financeres no marquin el ritme ni les crisis. NO SE ADMITEN REVOLUCIONES. Està clar que no. Ni cap moviment endavant, ni cap possibilitat de tocar les regles del joc ( el joc que a ells els interessa que funcioni, la democràcia de pa sucat amb oli). Diuen alguns que no es pot jugar amb foc i que aquesta democràcia ha costat molta sang, suor i llàgrimes. I tant que sí. Però ens hem de conformar amb això que tenim? Una cosa rància, descafeinada, amb 30 anys a l'esquena? No, senyors. Encara és possible somniar que el canvi és possible. I no fotem home, que diguin que els indignats volen dinamitar la democràcia, que no respecten el joc democràtic i bla bla bla... Però sí son els propis mossos els que provoquen els aldarulls! Els mateixos que llencen pintures, esprays, que insulten, que provoquen que els mossos disparin. I ho fan tan malament que se'ls veu el plumero a un quilòmetre, els pinganillos i les vergonyes. Ai, no, que no en tenen.
Bé, per apaivagar una mica els ànims, un tema vintage.T.Rex. Children of the revolution.  I love you Marc Bolan.

9 comentarios:

òscar 16 de juny de 2011 a les 7:39  

La situació, a hores d'ara, em té força confós.

Tinc la sensació que les acampades han perdut tota la força. No sóc conscient que n'estiguin sortint propostes, mobilitzacions ni actuacions que pretenguin corregir un sistema evidentment caducat. M'agradaria veure iniciatives que toquessin la butxaca de les que jo crec (no sé si encertadament o no) principals culpables del txof: les entitats financeres.

I, en canvi, no m'agrada que la gent (i els polítics, més dolents o més bons, ho són) no pugui accedir a la seva feina. Mai he pogut amb aquesta mena de piquets que decideixen per tu si pots o no anar a pencar.

Que els mossos, en forma de secreta, facin esclatar un pollastre és del tot denunciable i em sembla de república bananera, està clar. Però que s'impedeixi l'entrada als polítics al Parlament m'ho sembla igualment.

llum 16 de juny de 2011 a les 10:09  
L'autor ha eliminat aquest comentari.
llum 16 de juny de 2011 a les 10:15  

D'acord amb tu, Òscar. No s'ha de coartar la llibertat de ningú. Dels polítics tampoc. Em semblen menyspreables els que van actuar d'aquesta manera autoritària. Em queda el dubte, però, de qui van ser els que ho van fer. Perquè em semblaria del tot idiota que els indignats portessin tant de temps amb una actitud totalment pacífica, cuidant molt de no provocar i que ahir tot d'una, pam, ho enviin tot a pastar fang, sobre tot la seva credibilitat com a moviment. A mi em fa una pudor tot plegat...I una altra cosa, com sabem si en surten de propostes, si el moviment s'infla o es desinfla, etc. si qui ens ha d'informar no ens informa. A mi m'arriben videos i informacions via facebook que no veig enlloc. I quan dic enlloc, vull dir enlloc. Penso que tot els va en contra.
Ara, deixo clar que no admeto de cap manera les actuacions d'ahir.
Com també deixo clar que ja n'estic tipa de que els polítics s'omplin la boca dient que són els representants del poble mentre no escolten al poble, mentre es passen pel forro al poble.Un exemple les recents eleccions. A tu et sembla normal que hi hagi ajuntaments que han estat a punt, apunt de pactar amb un partit xenòfob i anti-democràtic com PxC? Si tu ets votant de, posem per cas, CiU i després aquests pacten amb aquesta gentussa només per tenir el poder, de quina manera em puc sentir representada per Ciu? En fí, que crec que hem de repensar la nostra societat i les nostres normes de convivència. I s'ha de canviar ja! la llei electoral. Llistes obertes, coi!

òscar 16 de juny de 2011 a les 11:50  

Al paperot dels polítics no li sé posar un adjectiu, Llum. No sols aquests pactes contra natura comentats que haurien de fer enrogir a qui els proposa només de plantejar-los. També la llei electoral, la nul•la mà esquerre en l’afer de sous i dietes indecents i la sensació pròpia, cap cop més consolidada, que els polítics (individualment) són un ventall de bones intencions, ganes de fer coses, etc però, embolcallats en l’aparell i interessos dels partits, acaben aparentant ser només garrapates d’un càrrec.

Sóc més aviat un còmode i poc activista i, per tant, de veritat que poso força en quarantena les meves opinions ja que són fruït, només, de fer un parell de passejades per la plaça de Sants on hi ha alguns acampats i anar llegint i veient algunes de les coses que es pengen per la xarxa. Només d’aquests petits acostaments (i, per tant, poc fonamentats) en trec la conclusió que s’ha deixat passar l’arròs de les acampades no pactant, encara ara, un document de mínims que uneixi les diferents sensibilitats, expulsant les reivindicacions del català (al menys de moment) i els drets del país del text a consensuar i no plantejant mides, domèstiques si vols com retirar calers de cop o pagar els serveis (llum, aigua, gas, ...) a caixa enlloc de tenir-ho domiciliat, contra les entitats financeres que són, pel meu gust, principals causants del cul de sac en el que estem ficats.

Del trist tema d’ahir, tot i saber que les intoxicacions i provocacions de poli i mossos són ben reals i fastigoses, em continua empipant molt que ningú hagi de rebre insults, demanar si us plau que el deixin passar enmig d’una gentada o ser assenyalat com a “polític” amb un spray a la calba o l’esquena per anar, segurament més malament que bé, a pencar.

A mi les coaccions d’aquesta mena em poden.

(hosti, vaja rotllasso t'he fotut. però és un rotllasso de molt bon rotllo)

llum 16 de juny de 2011 a les 12:04  

Rotllaso de molt bon rotllo XDD!
Si en el fons estem d'acord, Òscar, però el tema dona per mooooolt més que un per comentari en un blog. Potser podriem fer una desvirtualització un dia d'aquests, amb tota aquella gent que tingui inquietuds en aquest aspecte. Una desvirtualització, tot s'ha de dir, ben regada amb algun líquid espirituós i teca ben bona. Que et sembla?

òscar 16 de juny de 2011 a les 12:36  

Els líquids espirituosos (sempre he pensat que el nom té a veure amb que, a vegades si la ingesta resultava massa exagerada, acabaves veient el cel i tots els àngels) i la teca de luju no han de faltar mai. És el millor motor per les bones idees. O per les no tan bones, però és motor al cap i a la fi.

Em sembla molt bé. En faig sovint amb en Jordicine de Paranoia68 i, amb ell i d’altres, a primers d’any varem fer un megasoparet a l’Eixample que, a més d’un èxit de gent, va ser tota una delícia.

Passat vacances d’agost, si et sembla, posem fil a l’agulla amb mails, logística i pim-pam.

llum 16 de juny de 2011 a les 12:49  

Encantada de la vida. Posem fil a l'agulla. Començo a fer el rostit de senglar i a buscar el caviar al Caspi. Visca les desvirtualitzacions!

el paseante 17 de juny de 2011 a les 23:20  

Entro aquí per dir la meva sobre un tema tan delicat i us trobo lligant!!! Si és que tothom només mira per la seva satisfacció personal: polítics, banquers, bloggers... :-)

I no és un atac de gelosia, eh? Que nooooo. Bueno, una miqueta.

llum 18 de juny de 2011 a les 12:38  

Paseante,ja et pots començar a desvirtualitzar i preparar uns entrants per després de vacances. Perquè després de vacances ara que hi penso? Òscaaaar! No pot ser abans? I si s'acaba el món, eh?

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP