Realitat? Quina realitat?

>> dijous, 5 de maig de 2011



Avui dia és tan facil manipular la realitat, que ja no sé a quin món visc. Un munt de teòrics i filòsofs al llarg dels segles han escrit tractats, llibres, assajos, novel·les sobre la realitat, intentant definir que dimonis és això. Els que van viure abans del fenòmen de les noves tecnologies, ja es devien esprémer les neurones  per explicar-la. Imagineu-vos per quin calvari deuen passar els moderns filòsofs, en uns temps en què la virtualitat és sovint la única realitat possible, la més real diria jo. Per mí, que no sóc ni pensadora ni científica i que faig unes teories que fan riure,  em queda clar però, que hi ha tantes realitats com persones. I això ho he comprovat empíricament milers de vegades : quan veus una cosa que et sembla claríssimament que és aquella cosa i el que tens al costat veu una cosa que ni s'acosta al que tu veus, és que alguna cosa no acaba de quadrar. Un exemple : els del Madrid veuen una realitat diametralment oposada a la dels seguidors del Barça. Quan un entrenador i el seu jugador estrella diuen "mus haveis robao" , fent aquell signe com de tocar les castanyoles i en canvi li preguntes pel partit a un del Barça, és com si uns haguéssin estat a Mart i els altres a Júpiter, veient vés a saber què. Perquè es veuen les coses tan diferents, sí, objectivament el partit de tornada de semifinals de la Champions va ser en un mateix lloc, a una mateixa hora i va ser vist per milions de persones  a tot el món? Com és que ho veiem diferent? Aix, no puc viure amb aquests dubtes existencials. M'hauré de retirar a una cel·la de Montserrat a veure si em vé alguna resposta. Hi penso molt aquests dies, sobre tot amb el marronet aquest del Bin Laden: que si és mort, que si no, que si veiem una foto d'un cadàver que resulta que és el d'un senyor que no es diu Bin Laden però porta la seva barba... No ho sé, no ho sé. Fa pensar molt tot plegat. Quan veig els nanos d'avui en dia amorrats als ordinadors, amb aquells jocs tan "reals" em vé com un calfred, perquè penso que potser el que és de veritat és allò d'allà dins. Ai, Matrix, Matrix! Tu si que ho saps tot això!
Al final el millor és prendre-ho tot amb escepticisme, amb llunyania, amb ironia i fins i tot amb sarcasme, perquè no hi ha ni una realitat única, ni una veritat absoluta. Cosa que em fa pensar que no hi haurà ni déu que em faci combregar amb les seves idees : ni cristians, ni musulmans, ni budistes ni ortodoxos. Au!

8 comentarios:

òscar 5 de maig de 2011 a les 18:43  

La realitat que necessita justificar-se amb proves fidedignes, imatges a càmera lenta i testimonis a tort i a dret; segurament és una realitat grisa que vol conquerir la utopia aquella del blanc o negre. Que el barça jugant al futbol li dona deu mil voltes al Real Madriz :) no necessita cap mena de justificació ni prova: és una evidència.

llum 5 de maig de 2011 a les 19:04  

Però ôscar, un del Real Madriz diria que no és evident que el Barç+a guanya millor que ells. Segons aquesta penya, el Barça guanya perquè compra els àrbitres. No ho veig tan clar...En una cosa tens raó, ara una cosa per ser "real" necessita haver estat legitimada pels mitjans de comunicació. Hi ha un cas que vaig viure jo i il·lustra perfectament això que dic: una senyora gran que estava amb mi quan hi van haver unes riades enormes que amenaçaven amb desbordar un riu em diu : ai, me'n vaig corrents a veure si ho diuen per la tele! O sigui que la dona ho estava veient com jo, en vivo i en directo i necessitava que la tele digués que allò que veia ella era real. És per tornar-se ximplet!

òscar 5 de maig de 2011 a les 19:39  

La tele és, per molta gent, com una mena de notari de la realitat. I, en realitat, la tele sol distorsionar més que qualsevol altre mitjà la realitat.

llum 5 de maig de 2011 a les 20:11  

No saps quanta raó tens Óscar, t'ho dic jo que hi treballo! ;D

òscar 5 de maig de 2011 a les 22:44  

Mira de no menjar massa pantalla ... que diuen que engreixa! :)

lolita lagarto 5 de maig de 2011 a les 23:49  

és cert, hi ha tantes realitats com persones..
però hi ha una cosa que sí que és objectivament real, uns tenen molts diners i d'altres no en tenen, la diversitat de realitats no ens ha de confondre en aquest punt, això no és relatiu.. hi insisteixo perquè sembla que el relativisme a vegades fa perdre claredat de judici en qüestions que són fonamentals, que són de vida o mort..
el futur requereix un mínim de claredat si més no en aspectes pràctics.. :)

el paseante 6 de maig de 2011 a les 1:28  

Penso que la realitat sempre és objectiva. Som nosaltres que l'expliquem de la manera que ens convé més per acostar-la als nostres interessos. I jo tampoc em crec a ningú. Ni a mi mateix (per si de cas).

llum 6 de maig de 2011 a les 9:09  

Potser si paseante que la realitat es en sí mateixa "la" realitat, que només n'hi ha una i prou. Però a mi el que no deixarà de sorprendre'm és que la distorsionem de tal manera que en semblin mil. Aix, un "sinvivir" escolta.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP