Realitat? Quina realitat?

Avui dia és tan facil manipular la realitat, que ja no sé a quin món visc. Un munt de teòrics i filòsofs al llarg dels segles han escrit tractats, llibres, assajos, novel·les sobre la realitat, intentant definir que dimonis és això. Els que van viure abans del fenòmen de les noves tecnologies, ja es devien esprémer les neurones  per explicar-la. Imagineu-vos per quin calvari deuen passar els moderns filòsofs, en uns temps en què la virtualitat és sovint la única realitat possible, la més real diria jo. Per mí, que no sóc ni pensadora ni científica i que faig unes teories que fan riure,  em queda clar però, que hi ha tantes realitats com persones. I això ho he comprovat empíricament milers de vegades : quan veus una cosa que et sembla claríssimament que és aquella cosa i el que tens al costat veu una cosa que ni s'acosta al que tu veus, és que alguna cosa no acaba de quadrar. Un exemple : els del Madrid veuen una realitat diametralment oposada a la dels seguidors del Barça. Quan un entrenador i el seu jugador estrella diuen "mus haveis robao" , fent aquell signe com de tocar les castanyoles i en canvi li preguntes pel partit a un del Barça, és com si uns haguéssin estat a Mart i els altres a Júpiter, veient vés a saber què. Perquè es veuen les coses tan diferents, sí, objectivament el partit de tornada de semifinals de la Champions va ser en un mateix lloc, a una mateixa hora i va ser vist per milions de persones  a tot el món? Com és que ho veiem diferent? Aix, no puc viure amb aquests dubtes existencials. M'hauré de retirar a una cel·la de Montserrat a veure si em vé alguna resposta. Hi penso molt aquests dies, sobre tot amb el marronet aquest del Bin Laden: que si és mort, que si no, que si veiem una foto d'un cadàver que resulta que és el d'un senyor que no es diu Bin Laden però porta la seva barba... No ho sé, no ho sé. Fa pensar molt tot plegat. Quan veig els nanos d'avui en dia amorrats als ordinadors, amb aquells jocs tan "reals" em vé com un calfred, perquè penso que potser el que és de veritat és allò d'allà dins. Ai, Matrix, Matrix! Tu si que ho saps tot això!
Al final el millor és prendre-ho tot amb escepticisme, amb llunyania, amb ironia i fins i tot amb sarcasme, perquè no hi ha ni una realitat única, ni una veritat absoluta. Cosa que em fa pensar que no hi haurà ni déu que em faci combregar amb les seves idees : ni cristians, ni musulmans, ni budistes ni ortodoxos. Au!