La competència/18

>> divendres, 15 d’abril de 2011

Fa uns anys vaig entrar a la FNAC i vaig comprar un disc d'un tal SUBA. No tenia ni idea de qui era, però sempre m'ha agradat deixar-me seduir per una portada. I en aquell cas, va ser així. Es clar que a vegades enganyen -les portades- i acaben sent l'única cosa que val la pena del producte. Però tot allò que té a veure amb el Brasil té una mena de garantia per a mi i com que el disc es titulava SAO PAULO CONFESSIONS, me'l vaig comprar. Quan vaig arribar a casa, el vaig posar i em vaig quedar encandilada amb aquest so electrònic, eteri, que tenyia peces de la música popular brasilera de nous registres. Em va encantar. En Suba, que vivia a Sao Paulo, ni tan sols era brasiler, sino serbi, però va ser capaç de reinterpretar els sons ancestrals d'una música que sorgeix del més pregón de l'esser humà i portar-los cap al futur. Va produir també el disc Tanto tempo de la Bebel Gilberto, al qual li va donar també aquest toc tant oníric, tant bonic. Doncs això, avui doble competència, una amb còmic de regal. Que les disfruteu i passeu un bon cap de setmana.




3 comentarios:

LEBLANSKY 15 d’abril de 2011 a les 22:30  

Ei, aquest el tinc :)
Bona revisitació!

el paseante 18 d’abril de 2011 a les 2:06  

A mi em recorda les atmosferes dels Massive Attack, però amb un toc més càlid. Però jo no hi entenc res de música.

llum 18 d’abril de 2011 a les 10:21  

Ara que ho dius, potser sí que Suba recorda Massive Attack. I dius que no hi entens gens de música. Au, va, no siguis modest ;D Que t'hi vist posar coses al blog que només sap un que hi entén . ptnts

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP