Fúmbol
>> dissabte, 16 d’abril del 2011
Ui! diu el meu fill després d'una jugada inacabada. Es posa molt nerviós quan juga el Barça. És culé. Molt. I es posa nerviós. Molt. Avui es el primer dels dies Barça-Madrid d'aquesta tanda de 4 cara a cara que tindran els dos equips. Jo no hi entenc ni un borrall de futbol. Per més que m'expliquin el fora de joc, encara no l'he entès. I en general, el joc com a tal, no m'interessa gens, la veritat. Una altra cosa és quan juga el Barça. Llavors també tinc un cuc a la panxa. No puc mirar el partit tota l'estona perquè pateixo. Molt. I no m'ho explico. Que té el Barça que em fa posar nerviosa a mi, que no m'agrada el futbol? Que té que quan marca un gol crido com una boja? No m'ho explico, la veritat. Ui! Cagonlaputalamarequeelvaparí. El meu fill ja torna a cridar. Es veu que Ronaldo no-se-què i Pepe no-se-quantus. Burru! Burru! Més que burru! Crits pel carrer. Avui serà una nit moguda. Això del futbol exalta la gent. Molt.Per què? No ho entenc. Pip! Acaba d'acabar el partit. Se senten crits : Barça, Barça, Baaaaarça! El Barça ha guanyat. No és un partit més de lliga, sembla que al carrer se celebra ja una victòria: Barça, Barça, Baaaaarça!
6 comentarios:
Jo, ni que jugui el Barça... Per això dec tenir pocs amics.
el barça va jugar a fumbol.....els altres varen jugar a destruir-lo
A mi em passa alguna cosa semblant. He de reconèixer, però, que m'agrada veure el bon joc...el treball en equip... les estratègies dels atacs i les defenses.
I només miro partits com els d'ahir, per què també se'm fa un cuquet a la panxa ;o)
El que no m'agrada del fumbol...és tot el que ronda al seu voltant, i els fonamentalistes d'aquest esport que creuen que la victòria del seu equip els dona poder envers els que són del contrari.
B7s
Allau, jo fins ara tampoc ni el Barça, però com el meu entorn és molt culé, suposo que me n'he contagiat.
Garbí, jo que no hi entenc gens només veia que els del Madriz o repartien llenya ( com sempre) o defenien la seva parceleta. De jugar, res de res.
Fra Miquel. Ui, això de les estratègies ja no ho sé valorar,perquè no ho sé veure tot plegat, però com deia en l'apunt, hi ha una cosa estranya, atàvica en això del fúmbol, una mena de pertinença atàvica a determinada tribu. No sé. Suposo que hi ha estudis antropològics acuradíssims sobre el tema. El cas és que jo amb el Barça em poso una miiica cardíaca.
Pensava que eren les mares qui educaven als fills. Ara m'adono que són els fills qui eduquen a les mares. Benvinguda al club. Barça, Barça, Barçaaaa.
PD: I no vam guanyar, dona. Vam empatar. Però això representa gairebé el títol de Lliga :-)
Paseante, quan vaig fer el post encara no havia empatat el Madrid. però de fet, com dius, el Barça ja té la lliga.
Publica un comentari a l'entrada