Home sweet home?

Avui sembla que les caixes ja no fan tanta nosa.

Sembla tot diferent avui.

Avui començaré a viure una nova vida?

Si més no, el dia d'avui tindrà una data històrica en la petita història de la meva vida.

Fins ara això era una casa que en diuen "amb potencial". Me l'imaginava molt maca , però només la vaig poder imaginar perquè no hi ha prou calers per fer-la realitat). S'hi han fet uns retocs, però mentres es feien    ( molt més temps del que hauria volgut) això no ho veia com casa meva. Hi entrava i sentia que no ho era . Fins i tot hi havia una olor que no era la meva. Tinc molta imaginació i volia pensar com seria l'espai, com podria quedar,  però aquesta casa no m'agradava, no. Però la vida t'obliga a vegades a prendre decisions que no tenen volta de full. Així que durant molts mesos he intentat fer d'aquesta casa una llar. Fer que quan s'hi entri un tingui la sensació de que aquest és el millor raconet que pugui existir. M'està costant molt tot plegat. I m'ha costat tenir un mal d'esquena crònic i una tendinits i una "cansinitis" de pintar, rascar i barallar-me amb els industrials que m'han tocat.  Però finalment, això ( si més no en un primer estadi, l'essencial) sembla que s'acaba i podré entrar - per fí - a la meva llar. A tot plegat hi ha ajudat haver pogut col·locar ( que no ordenar) els meus discos, uns objectes tan obsolets com per a mi preuats. No aniria enlloc sense ells. Encara que me n'anés a Alaska, me'ls enduria amb mi. Formen part de mi. I això que gairebé no els escolto, perquè la manera de sentir la música ha canviat molt en els darrers anys. Ara, veient desde la meva tauleta de l'ordinador el meu nou paisatge, amb els CDs de fons, em sento una mica més a casa meva. I m'agradaria poder compartir aquest meu nou punt de partida amb vosaltres, qui sigueu els que passeu per aquest blog.  No sabeu les ganes que tenia d'escriure un post sense haver-ho de fer amb el netbook, tan incòmode!