Un dia d'aquests és el festival d'Eurovisión, no?

Bé. Durant molts anys va ser tot un esdeveniment, l'única finestreta que teniem per on es veia una mica el cel blau enmig de la grisor preponderant, a través de la qual vaig descobrir que hi havia gent diferent a nosaltres, que parlava diferent, que vestia diferent i que vivia diferent. Això sí, la imatge que es projectava des d'aquí era penosa. Era i continua sent penosa. Avui tinc un dia caspós, així que , viva Conchita Bautista!