Un dia d'aquests és el festival d'Eurovisión, no?

>> dilluns, 14 de març de 2011

Bé. Durant molts anys va ser tot un esdeveniment, l'única finestreta que teniem per on es veia una mica el cel blau enmig de la grisor preponderant, a través de la qual vaig descobrir que hi havia gent diferent a nosaltres, que parlava diferent, que vestia diferent i que vivia diferent. Això sí, la imatge que es projectava des d'aquí era penosa. Era i continua sent penosa. Avui tinc un dia caspós, així que , viva Conchita Bautista!

9 comentarios:

matinada 14 de març de 2011 a les 13:12  

A mi encara em ve a l'orella allò de "leroayomuní, dí puang"...

llum 14 de març de 2011 a les 13:37  

Matinada , aquella cantarella després la imitavem la colla de nens i feiem el nostre propi festival, ens inventàvem les cançons, ens disfressàvem... En fí, canalla...

garbi24 14 de març de 2011 a les 14:22  

ostres jo encara havia de nèixer....però conec la cançó

llum 14 de març de 2011 a les 15:11  

Jo tenia 3 anys Garbí, però com que llavors no hi havia tanta producció musical com ara, es va seguir cantant durant molts anys.

Alyebard 14 de març de 2011 a les 18:26  

Spain siro points, l'espanye zero puants.. ji,ji.

llum 14 de març de 2011 a les 20:02  
L'autor ha eliminat aquest comentari.
llum 14 de març de 2011 a les 20:04  

Alyebard, cero patatero ever and ever ... ay quien maneja mi barca, quien, que a la deriva me lleva, quien...lolailo, lolailooooo!

el paseante 15 de març de 2011 a les 1:40  

Jo posava el cassette al costat de la tele i ho gravava. Què n'érem d'innocents... I que bé que ens ho passàvem amb poqueta cosa...

llum 15 de març de 2011 a les 6:34  

Es cert, paseante, amb poca cosa en teniem prou per disfrutar. Això ho trobo a faltar molt!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP