Dutxa
>> dimecres, 16 de març del 2011
No, no patiu que no us aniré atabalant amb : el meu primer cafè a la meva nova casa, la meva primera truita, etc.etc. Però si que us vull fer partíceps de la meva primera dutxa. Ha estat espectacular. La temperatura ideal, ampla, ben il·luminada, agradable... La dutxa ha estat la culminació d'un altre dia carregat de feina i m'ha sentat de meravella. M'he sentit com la Janet Leigh a Psycho, però només a la primera part de la dutxa, eh ? que quedi clar. Hi ha un abans i un despres de les dutxes plàcides, després de que Hitchcock fés aquesta pel·lícula . Tots tenim l'imatge de la pobre Janet morint a mans d'un asssasí que no veiem mentre l'aigua de la dutxa es va tenyint de sang. Genial el plà de la ma agafant-se de la cortina i arrencant les anelles. Genial el primeríssim pla del seu ull , ja sense vida.
Per sort, no en tinc de cortines a la dutxa.
7 comentarios:
Una agradable dutxa d'aigua calenta, no és només la millor manera de començar el dia, sinó també d'estrenar una casa :-)
T'asseguro que la vaig disfrutar com si fés un any que no em dutxés. Ara, vaig deixar la zona feta un cristo d'aigua. O sigui que hauré de posar una mampara right now!
Noies, me'n vaig a la dutxaaaa, ara mateix !
Quina enveja més neta !!!
Ara sí que ja pots començar a dir que la casa és teva.
i perquè no ens posaves un video de la teva 1ª dutxada?........;)
Si no tens cortines, els veïns de sota se't queixaran per filtracions d'aigua un dia o un altre. Per cert, has confós la Vivien amb la Janet. A la Vivien ningú amb dos dits de front no l'hauria assassinat.
Ostres, paseante, sempre em passa amb el mateix. Sé perfectament que és la Janet i no la Vivien, però sempre, sempre, els confonc el nom. Algun trauma, suposo ;D. Ara mateix ho rectifico!
Garbí, Garbí! Ni t'imagines les conseqüències si arribo a fer el video.
Carme J. Espero que et sentés com a mí la dutxa ;D
Alyebard, tant de bo amb això n'hi hagués prou, però per fer-ho casa meva, o sigui el que es diu una llar, trigaré un temps em sembla. He de deixar enrere un muuuuunt de coses. I així, pim pam, no em veig capaç. Paciència, però.
Publica un comentari a l'entrada