Sant Donat

>> diumenge, 12 de desembre de 2010







No es pot demanar més. Bona companyia, conversa d'alt nivell, experiències i anècdotari divers al servei d'una taula ben parada i ben servida de menges exquisides. Sant Donat no sé si té goigs ( ho sento Clidi, avui no t'has pogut lluir) i tampoc no sé si té un lloc destacat dins la martirologia oficial. Però Sant Donat, ha donat (disculpeu l'acudit fàcil) de sí. I el que em meravella més d'aquestes trobades és que les ha fet possible aquesta cosa de l'internet. Ens haguèssim arribat a conèixer mai els que avui ens hem reunit si no hagués estat pels blogs? Excepte alguns que si que ja els unia l'atracció per la Comic Sans, la resta crec que ens ha posat al voltant de la mateixa taula un blog ( més brillant, més erudit, més humil, més senzill o més espatarrant) . Tant se val. A mí m´és una mica igual el contingut. A mí m'interessa no el que escribiu ni com ho escribiu ( bé, sí una mica), sinó qui sou els que escribiu tot plegat. Ah! i encara que no sortiu a la foto, doneu-vos per retratats. Ah! I per si no us ho havia dit, molt de gust d'haver-vos conegut.

12 comentarios:

Allau 12 de desembre de 2010 a les 23:48  

Llum, que ja ens coneixíem i anàvem sobre segur! I és un honor que hagis decidit treure la pols al teu bloc per "retratar-nos". Molts petons!

Clidice 13 de desembre de 2010 a les 0:00  

Primera crònica :) Em felicito d'haver pogut estar convidada en un event on, sempre i sense excepció, en surto meravellada :)

Carme J 13 de desembre de 2010 a les 8:33  

Ja és un goig en sí, el retrobar-te(vos), tant en el blog com personalment.
És com una festa que família(ben avinguda)amb qui comparteixes taula i moltes coses més!

en Girbén 13 de desembre de 2010 a les 12:34  

Si ens calen dons i donatius com els d'ahir, Sant Donat!
Ara pateixo perquè, després de superar un llistó tan enlairat, la resta de "festes" no ens semblin tristones.
(D'un amic "invisible").

garbi24 13 de desembre de 2010 a les 14:02  

Xerrar si que ho vareu fer....però veig que passar gana tampoc va ser el cas.

llum 13 de desembre de 2010 a les 14:32  

Allau, això sí que és cert. Si no li treia la pols ahir amb un motiu tan maco, no sé quan ho hauria de fer.
Clidi, jo també em sento molt contenta d'haver format part d'un dinar/berenar/gairebé sopar tan maco. Carme, ahir no vaig poder evitar comparar el dinar de Nadal que m'espera amb el que vam fer. I, que vols que et digui, em sembla que em quedo amb el d'ahir ;D.
Girben, no sé si et vaig agrair prou el calendari tan maco que vas fer. Jo no sóc de la branca ilustrativo-artística, però tinc un regal pendent per vosaltres que penso que també us pot agradar. Haurem de trobar un sant del santoral que ens vagi bé per excusa d'un nou tiberi.
Garbí, jo crec que vam fer les dues coses fifty-fifty!;D

LEBLANSKY 14 de desembre de 2010 a les 0:07  

Jo vull veure totes -totes- les fotos :)

llum 14 de desembre de 2010 a les 10:36  

Leb, és que em fa una mica de cosa publicar fotos en les que hi surt gent que no m'ha donat permís per publicar-les. És per això que no les he posat. Però si vols, publico aquella teva ( sí, sí, la que surts amb cara de 'poseso' amb la xocolata!) ;D

Eulàlia Mesalles 1 de gener de 2011 a les 0:18  

Arribo tard, més que tard, de la mà de l'Allau. Ara el teu post m'ha fet rememorar aquell dia tan agradable, aquell àpat tan ben servit, els amfitrions, els convidats i les hores que volen...

Gràcies a l'allau per enviar-me cap aquí i gràcies a tu per aquesta crònica. Venen ganes de repetir.

Bon any 2011!

llum 1 de gener de 2011 a les 4:14  

Eulàlia, Bon any per tu també i les teves filles!

el paseante 16 de gener de 2011 a les 21:30  

Quan llegeixes sovint el blog d'una persona li acabes agafant carinyo, com si la coneguéssis de fa temos. Celebro que anés bé aquella trobada.

Ara em posaré al dia amb els teus textos. Per diversos motius, no ho he pogut fer fins avui.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP