TIME

>> dilluns, 8 de novembre de 2010

No tinc temps. STOP. Bé, rectifico. No tinc temps pel que m'agradaria fer.STOP.Tinc temps per la resta : per les obligacions, per les visites a hospitals, per la feina anorreadora que em roba l'ànima, pels paletes i altres faunes treuredepolleguerils, per sentir la remor del Papa ( no he vist cap imatge encara , yey, sóc un bitxo raro!).STOP. Però no tinc temps per viure. STOP. Buff, quan me n'adoni ja estarè amortallada.STOP.
Vull tenir temps per poder perdre'l...una mica.STOP.

10 comentarios:

òscar 8 de novembre de 2010 a les 19:17  

Tampoc vaig tenir temps per veure al Papa, però si per avorrir-me en família que és una de les millors maneres d'avorrir-se els diumenges a la tarda.

garbi24 8 de novembre de 2010 a les 19:38  

et cal fer stop en algunes coses de les que fas per tenir temps per tu, el que costa és que es pot eliminar.
No estàs sola amb el problema......

La meva maleta 8 de novembre de 2010 a les 19:55  

Potser es tracti d'una epidèmia...perquè jo, em sento igual que tu.
I un dia em plantaré. Cridaré prou i perdré tot un matí. O una tarda.
I tú també ho faras.

Les obres alienen una mica. O molt, tot depèn de la persona.
Ànims i una forta abraçada Llum!

Carme

Clidice 8 de novembre de 2010 a les 20:34  

no ets un "bitxo raro" guapa, ets afortunada si no has vist res del senyor aquest! :) en tot cas l'has tingut ni que fos per saludar :) una abraçada!

Carme J 8 de novembre de 2010 a les 20:54  

Sortosament o en mala hora, això també és viure.STOP.
Per la vida es dona la vida.STOP.
Per tant és millor arribar a la conclusió que cal fer-ho sense pensar que és horrible.STOP
Segur que també de tot, n'hi ha motius per riure, sobretot d'una mateixa.STOP.

Molts petons.. . . . STOP

el paseante 10 de novembre de 2010 a les 23:28  

Que no tinguis temps per a tu, mira, són èpoques. Paciència. Però que no trobis tres o quatre horetes per veure al Papa!!!

Marededéusenyor.

Brian 11 de novembre de 2010 a les 14:17  

De vegades val la pena deixar la feina per demà. Com diu un amic meu, no t'amoines que la feina t'esperarà ...

llum 11 de novembre de 2010 a les 16:22  

Paseante, tens tota la raó, no tinc "modos" ni vergonya. Brian, la meva feina a vegades no tinc possibilitat de deixar-la per l'endemà, perquè és per avui i només per avui.

llum 11 de novembre de 2010 a les 16:24  

Brian, per cert, te'n recordes que fa un temps que vaig dir-te que volia posar-me en contacte amb tú? Per diverses circumstàncies no va poder ser llavors, però ara seria possible parlar-te en privat?

Brian 11 de novembre de 2010 a les 21:12  

Per suposat, a casa nostra o la teva?!
En serio, si envies un mail a l'adreça nostra profesional i public, tempsdeparaules gmail, doncs, et contestaré en privat.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP