Cançó n.111/ DC 210410 - Riders on the storm : MAINOESTARD

Durant molts anys aquest va ser el meu himne particular, una de les meves cançons preferides, per no dir la favorita. Quan l'escolto de nou, em venen un grapat de records. No hi ha , per mí, una canço que evoqui millor tota una època, una manera de viure i veure el món. M'agraden moltíssim els teclats del Manzarek, amb la seva careta d'estudiant d'UCLA, però sobre tot la veu avellutada, insinuant com una serp, d'en Jim Morrison. Va ser la meva icona sexual ( i de mitja humanitat) durant molt de temps. Com es movia, com cantava, com deia les cançons, suaument però també amb una duresa increible quan calia. Riders on the storm em posa en el tunel del temps. Miro enrera i veig un Seat 1430 Supermirafiori. I molts progres amb barba i una noia que s'hi assembla a mí, amb una senalla i unes ulleres rodones com les del John Lennon. I uns còmics... i uns posters a la paret. Però sobre tot veig un món molt diferent al d'ara.
M'agrada molt Riders on the storm. Preneu-vos el vostre temps per escoltar-la, feu un petit break i disfruteu-la tan com jo l'he disfrutat sempre.

6 comentarios:

Allau, 20 d’abril del 2010, a les 22:44: Ai, Llum, que feia 30 anys que no escoltava la cançó (encara que el terrós L.A. Woman el tinc ben a mà). Una cançó màgica, encara que en Jim no em va semblar mai tan seductor com deien.
llum, 20 d’abril del 2010, a les 23:27: A mi no em sembla tant ell un seductor, com la manera en que fa jugar la veu. 30 anys feia que no l'escoltaves? Només per això ja ha valgut la pena penjar-la :D
Ernesto Niebla, 21 d’abril del 2010, a les 19:31: M'agrada la teva música. Una abraçada. :)
llum, 21 d’abril del 2010, a les 19:38: Ernesto, I a mi m'agrada que a tú t'agradi. Aquest és l'objectiu del blog, compartir amb vosaltres la música que m'agrada. Una abraçada per tú també.
el paseante, 22 d’abril del 2010, a les 1:42: Aisss, vols dir que no queda tot una mica massa lluny? Jo ara sóc molt del Bisbal :-)

Gràcies per la cançó, m'has fet fer un remember.
llum, 22 d’abril del 2010, a les 9:03: Paseante, tú del Bisbal ?? ni de conya m'ho crec. Tot i que penso que cantar, el que es diu cantar ho fa bé aquest noi. Una altra cosa és el que canta...