Cançó n.110/2010 - Don't get me wrong
>> dimarts, 20 d’abril del 2010
Jo, de jove, volia ser la Chrissie Hynde. I de fet, en alguna època m'havia tallat els cabells com ella i hi tenia una retirada. Un dels dies més feliços de la meva tendra joventut va ser un dia que un tio em va dir que m'assemblava a la cantant dels Pretenders. M'agradava (m'agrada) aquesta dona, el seu look ( només amb uns texans i una camisa blanca , que guapa!) la seva manera de tocar la guitarra, de cantar, les seves cançons... La veig "tirá palante", una dona amb les coses clares, que fa el que vol fer , ara i abans, al marge de les modes ... En fí, que dins la col·lecció de músiques que vull compartir, no hi podia faltar aquesta peça. No em mal interpretis, diu la Chrissie. No dona, ni se m'havia passat pel cap.
Feia temps que no la sentia. I segueix sonant bé , fresca.
Feia temps que no la sentia. I segueix sonant bé , fresca.
6 comentarios:
No és un mal model, Llum, però els teus ulls superen els de la Chrissie.
Moltes gràcies, Allau. La meva autoestima acaba de pujar uns quants enters ;D
Els pretenders sempre m'han agradat, i també m'agrada com és o com m'imagino qu és la Chrissie.
M'ha agradat tornar a sentir-la!
Lolita, celebro que t'agradi la meva Chrissie i els Pretenders. Fa poc vaig sentir-la i està encara tremenda amb els seus 5o i molts.
La vaig veure una vegada en un concert. Crec que en aquella època tots n'estàvem una miqueta enamorats.
Jo també vaig tenir la sort de veure-la , dues vegades. La més recent crec que en un concert dels Rolling a Barna. És curiós això que dius que n'estavem tots una mica enamorats, perquè tampoc era el prototip chica-boum like Blondie, era més aviat normaleta . Però tenia sex-appeal, no?
Publica un comentari a l'entrada