NO M'HA TOCAT LA LOTERIA

Aquest matí, mentres m'organitzava mentalment el dia ( sempre ho faig quan m'estic despertant, en aquells cinc minutets abans de saltar del llit) pensava que faria si avui em tocava la loteria. I he fet plans, he estat com uns deu minuts fabulant. Aquests instants en què pensava com els gastaria eren pura escuma, però m'ho he passat bé.

Com era d'esperar, no m'ha tocat. I tot el que he fabulat ha baixat de cop com el soufflé de la colònia Oh, la, la .

La vida ha seguit al marge dels nens de San Ildefonso i de les loteres embogides. I cap pla dels que tenia aquest matí abans de sortir al món, es complirà. Però el dia d'avui té per a mí una màgia especial, és el dia en que em permeto una fantasia: pensar que faria si tingués molts diners mentres els nens fan aquella cantarella que els de la meva edat tenim gairebé marcada a foc al nostre ADN.

Si , decididament, aquest dia d'avui és màgic . Si més no perquè , tot i que no veuré ni cinc de calaix, la loteria m'ha permés tornar de manera tímida al meu blog, abandonadet demà farà set mesos .

Espero que hi hagi algú encara per aquí.