NADAL

>> dimecres, 23 de desembre de 2009

Avui he llegit el blog de l'Anna Espinach on manifestava el seu gust per aquestes festes. Jo no puc dir el mateix i em sap greu, perquè en el fons m'agradaria que m'agradessin. Sobre tot m'agradaria recuperar aquell esperit del qual sí que n'estic enamorada. Em sembla que ja ho vaig dir aquí en aquest mateix blog fa temps. Recordo aquella il·lusió pels regals, pel turró, aquell fret que m'encenia les galtes. I els gorros de llana amb borles que em feia la meva iaia i la gent corrent cap a casa, contenta , amb el seu lot de cartró amb el conyac Fundador , el licor 43 i el pot de pinya i préssec en almívar. M'agradaria per un instant capturar una mil·lèsima d'aquells moments en què tothom semblava estar content, malgrat les dificultats que devia passar la majoria. Tot es vivia més intensament. O potser m'ho sembla ara . No, penso que realment la gent s'ho passava més bé amb menys. No anaven a esquiar, no tenien Cayennes i el més estrany de tot ( vist amb els ulls d'ara) : la gent no pagava hipoteca!!! Les refotudes hipoteques - que per altra banda ningú no ens ha obligat a signar - ens fan veure les coses d'un altra manera i - sobre tot - ens les fan viure diferent.

Tot això que explico vé a tomb perquè avui he anat a Barcelona a dinar amb els companys de la feina . No s'ha tractat del típic dinar/sopar de Nadal .Només erem 8 persones, les que treballem més directament. Ha estat molt bé, hem menjat unes tapes fenomenals ( per cert us recomano el restaurant Paco Meralgo ( Muntaner cantonada Còrsega, on hi havia l'Olivé) i hem rigut una bona estona. Però no hi hagut amic invisible ( bufff! menys mal!) ni borratxeres desagradables, la qual cosa no es pot dir de molts d'aquests sopars. Per cert, qui les va posar de moda aquestes celebracions? Quina gràcia hi troba la gent en anar a sopar un munt de gent que veus cada dia i amb la qual sovint tens unes relacions no massa fluïdes, a un lloc on menges malament, car i amb un soroll que no et permet ni xerrar amb qui tens al costat? Som una mica masoques, la veritat. Per sort el meu dinar d'avui no ha estat així.

Quan ja ens hem acomiadat, en comptes d'anar cap a casa he passejat una estona per copsar una mica l'ambient nadalenc. He passat pel Mercat del Ninot i per les botigues de per allà. La gent comprava coses als tot a cent i als basars xinesos i els bars estaven plens de gent berenant. Hi havia molta gent a tot arreu, cosa que sempre em sobta, dona de poble com soc.

Però no he vist gent contenta corrent cap a casa amb el lot. I jo no portava un gorro de llana amb borles , ni se m'encenia la cara del fret. Més aviat feia bona temperatura i de l'esperit aquell , no n'he vist ni una engruna. I a sobre, m'han clavat 10 € de pàrking.

5 comentarios:

Anna Espinach Llavina 23 de desembre de 2009 a les 21:43  

... però mira el dinar que has fet, ben bé que ha estat, oi? (el Caro i jo ens apuntem el lloc). M'alegro molt de tornar a veure activitat en aquest blog!! Molt bon Nadal, Marina! Ens trobarem per Gelida!

llum 24 de desembre de 2009 a les 1:55  

Molt Bones festes a tu i el Caro també. Ens veiem pel poble!

el paseante 24 de desembre de 2009 a les 3:28  

És un bon post (veus com havies de tornar a escriure?) També crec que abans les coses es vivien diferent. Potser tot era més innocent, però també era més natural. Ara tenim el que tenim. amb hipoteques o sense. En qualsevol cas, Bon Nadal.

Daniel García Peris 24 de desembre de 2009 a les 11:33  

Sentia a les notícies que des del govern de la Generalitat recomanaven que al tió o a reis d'aquest any regalessim un bitllet d'avió per anar des del nou aeroport de Lleida-Alguaire a Paris...

Crec que aquesta societat consumista i teledirigida arribarà aviat al seu límit...

Bon Nadal!

Ilse 2 de gener de 2010 a les 13:49  

Bueno, yo creo que nos empeñamos en conservar una ilusión que obviamente ya no es la muestra, porque, como dices al final, ya no somos niños con gorros de borlas hechos por nuestra madre. Pero igual que crecemos y vivimos la amistad de otra manera, el amor de otra manera, o leemos de otra manera, yo creo que la Navidad puede vivirse de otra manera. Simplemente como una época con más colorines, donde nadie te echa la bronca por comer mucho o pasarte con las copas, donde gastar sin remordimientos o, para los que tienen suerte, unos días de vacaciones. Y además te regalan cosas en reyes, sin tener que esperar al cumple. ¡Qué más se puede pedir!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP