OBAMANIA

Que Obama aixeca passions, no és cap novetat. No li treurem mèrits si diem que amb l'antecessor que va tenir , tampoc no li era molt difícil. Però tot i així, hem d'admetre que Obama té alguna cosa que electritza, que et fa aturar el que estas fent quan el sents per la tele. Com que els USA són líders de gairebé tot al món quan parla el seu president és com si parlés el propi. Cal dir que nosaltres - els catalans- també ho tenim més fàcil tenint en compte els presidents que tenim ( l'espanyol i el català). Quan parlen aquests dos darrers (ZP i Montilla), és com si sentíssim una lletania llunyana, un zum-zum de moscardó tocanassos que un té ganes de fer fora de casa, un sermó de promeses inabastables, un discurs - bla bla bla - que no se'l creu ni sa mare, una xerrameca que adorm... Per això quan parla Obama és com si entres un raig de llum per la finestra. Fins i tot sense saber anglès, se l'entén. Aquest home trobo que té una mirada neta. No sé si ho farà bé o no. No sé si promourà noves guerres ( seria una sortida a la crisi econòmica perquè ja se sap que allò que es destrueix, algú altre ho haurà de reconstruir) , no sé si el pelaran ( com s'està dient desde el dia de la seva proclamació com a president) , no sé si el pillaran amb una becària fent-li una ... No ho sé. Però ara per ara, aquest home m'agrada. Té un no sé què ... A molta gent l'apassiona. I també el seu lema : Yes, we can. Sí, podem. Aquest eslogan propagandístic que tant bé li ha anat, és en boca de tothom. Fins i tot la publicitat d'aquesta empresa de missatgeria l'ha adoptat : Si Obama pot, nosaltres , segur, també.

PD ( He vist la furgo aquest matí abans d'entrar a la feina)