EN DIES CLARS COM AQUEST

En dies clars com aquest, el cel es transparent i el vent neteja els meus pensaments. Esdevinc un infant per uns moments, perseguit per núvols de pa de pessic. Els ulls se'n van a la neu del Pirineu, al fons, però també a la Mola i al Montseny. Tot és verd i impressionant. No s'endevina la fi , la terra es veu inabastable en aquestes hores del matí. Tot és verd. I els branquillons i les fulles mossegades per la pedra es barregen amb la meva son. Però també hi ha presons i polígons industrials i carreteres i autopistes davant meu . I no sé com foragitar-ho tot (un Photoshop serviria per esborrar-ho tot, alterar la realitat ingrata?). Per la carretera passen trailers i més trailers que porten coses inutils als magatzems, coses que després comprarem per treure'ns aquesta buidor que sovint ens paralitza.

Però avui l'aire és net. I avui si més no, respiro millor.