el temps congelat
>> dilluns, 6 d’octubre del 2008
Vull aturar el temps i no patir perquè els seus dits hagin assenyalat el meu cos. Vull deixar que el sol m'enlluerni i sentir que després tot flueix, que la tardor s'ha corporeitzat i ha envait tota l'estança, que el sol ho omple tot deixant una estel·la de petits records d'infantesa, aquell temps en què encara tot era possible .
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada