Paisatges no tan urbans/2

>> dissabte, 18 de febrer de 2012

Et lleves un dissabte d'hora, ben d'hora i comencen a passar coses fantàstiques. Un cafè, un viatge, un destí, un esmorzar tranquil amb una taula ben parada i una conversa. I el sol que entra per la porta i que ho inunda tot. I una mirada i unes carícies i un desig. Des de la finestra veiem els estornells  que s'amaguen a les escletxes de les pedres de la casa veïna. I el verd que ja es manifesta en els bledars propers. Tot apunta a la primavera, però el matí és fred, encara que el sol et tiba de la màniga.
És un bon dissabte, És un gran dissabte. És una gran estona compartida amb algú a qui et mires com si fos el company de tota la vida, l'amic, l'amat, l'amant, el guia...mentre el sol ho continua envaint tot, l'ànima, els racons i les clivelles que els anys ha deixat en el teu cos.
Encara que ho puguis pensar, encara que potser ho diguis, el temps no ens ha passat factura. Potser ens ha estafat una mica i ha retardat la nostra trobada com en una mena de broma pesada.
Però al final som aquí, un regal l'un per l'altre, en aquest matí inundat de llum i de ganes, de vida.
Com tu dius: hem arribat fins aquí, no ens fa mal res, estem vius.

7 comentarios:

joan gasull 18 de febrer de 2012 a les 22:37  

i el que s'ha de fer és gaudir del avui....no cal pensar massa en el futur i menys en el passat.
Bon dissabte encara que li queda poc

llum 19 de febrer de 2012 a les 0:14  

Es clar que si, Joan! gràcies

Pais secret 19 de febrer de 2012 a les 12:48  

Que el diumenge i tots els que segueixen tinguin la LLum d´aquest matí.

llum 19 de febrer de 2012 a les 19:30  

Així sigui Pais secret!. Gràcies!

Clidice 21 de febrer de 2012 a les 17:13  

Ets molt generosa en regalar-nos la felicitat per compartir-la. El sol també ens acarona, gràcies! :)

el paseante 22 de febrer de 2012 a les 1:14  

Els sentiments compartits acostumen a rejovenir les persones. Al menys, això diuen.

llum 22 de febrer de 2012 a les 18:19  

En el nostre cas, crec que és així. Però ja ho erem de joves. El que passa és que dissimulàvem.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP