Paisatges no tan urbans/2

Et lleves un dissabte d'hora, ben d'hora i comencen a passar coses fantàstiques. Un cafè, un viatge, un destí, un esmorzar tranquil amb una taula ben parada i una conversa. I el sol que entra per la porta i que ho inunda tot. I una mirada i unes carícies i un desig. Des de la finestra veiem els estornells  que s'amaguen a les escletxes de les pedres de la casa veïna. I el verd que ja es manifesta en els bledars propers. Tot apunta a la primavera, però el matí és fred, encara que el sol et tiba de la màniga.
És un bon dissabte, És un gran dissabte. És una gran estona compartida amb algú a qui et mires com si fos el company de tota la vida, l'amic, l'amat, l'amant, el guia...mentre el sol ho continua envaint tot, l'ànima, els racons i les clivelles que els anys ha deixat en el teu cos.
Encara que ho puguis pensar, encara que potser ho diguis, el temps no ens ha passat factura. Potser ens ha estafat una mica i ha retardat la nostra trobada com en una mena de broma pesada.
Però al final som aquí, un regal l'un per l'altre, en aquest matí inundat de llum i de ganes, de vida.
Com tu dius: hem arribat fins aquí, no ens fa mal res, estem vius.