Un senyor de Seattle

>> dissabte, 28 de maig de 2011

En John de Seattle, no pot dormir. No en sap el motiu, però fa estona que no para de donar voltes. Avui és dissabte i té una agenda apretada : si para de ploure, passar la màquina de la gespa, anar fins el Wal-mart a comprar provisions, més tard al centre comunitari a una xerrada sobre la felicitat i després un sopar de compromís. En John no pot dormir. Es lleva, es fa un got de llet calenta, torna al llit... i res, voltes i voltes. Cansat, es vesteix i se'n va a l'ordinador. Es posa a navegar, avorrit, posa una emissora de ràdio, sona Pink Floyd. .
A Barcelona, la Júlia, després d'una nit  d'insomni es comença a llevar, cansada. Té una agenda apretada: escombrar el pati, anar al Caprabo - no té res a la nevera - i després al Centre Cívic a fer un curset d'herbes remeieres. I a la nit un sopar amb uns amics que fa temps que no veu i al qual no té massa ganes d'anar. Però primer esmorza. Avui, com que es dissabte, torrades amb mantega i melmelada amarga de taronja. I un Cola-cao. Amb llet freda, que ja fa calor.  Engega el portàtil. Posà la ràdio.Sona Pink Floyd.
En John s'ha apuntat a un web de contactes. Està sol. I està tip d'estar-ho. Així que mira si algú s'ha interessat per ell, veu les propostes. Res interessant. I wish you were here. On ets que no et trobo?  Tant de bo estessis aquí.
La Júlia fa temps que es va separar. I no té ningú. Vull dir ningú que l''interessi prou . Tant de bo estessis aquí. On ets que no et trobo?  Tant de bo estessis aquí.

3 comentarios:

Pais secret 28 de maig de 2011 a les 16:00  

Jo no sóc de Seattle ni de Barcelona però em poso aquesta cançó algunes nits mirant el cel. Hi ha qui ha de prendre pastilles, a mi em serveix la música, i aquesta és una bona teràpia.
Bon cap de setmana!

Carme J 29 de maig de 2011 a les 15:30  

Uuuuh,...que no s'equivoqui la Júlia, la imaginació és perfecte, no com la realitat. Moltes vegades n'hi ha que pensa "Tant de bo que fos a Seatle" !!!

llum 30 de maig de 2011 a les 16:06  

País, la música és un bàlsam. Serveix per tot : per ballar, per follar, per l'insomni, per la depressió, per la dutxa, per la platja... No hi ha res igual. La música ens connecta, independentment de cultures, credos i procedències. Puc escoltar la mateixa música a la mateixa hora que tu, estiguis a Seattle o a Picamoixons. M'encanta.

Carme, sigui a Seattle o a Dosrius..visca la música!!!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP