El millor estava per venir

>> diumenge, 29 de maig del 2011

Ho he dit en alguna altra ocasió. A mi no m'agrada el futbol ni tot el que l'envolta. M'importa un comí el Zaragoza , el Málaga, el Sevilla, el Madrid. Només m'agrada el Barça. El meu fill, que és culé fins el moll de l'os m'acusa que m'he apuntat al carro dels guanyadors. Doncs sí, mira. Abans ni me'ls mirava. Però des de que hi ha en Guardiola, m'agrada . Tampoc no ens passem, no em miro tots els partits. Només les finals i tal. Però com ho guanyen gairebé tot... Al voltant del Barça, però es desplega un munt de merda. I això, tot i que sé que només és futbol i que d'esport en té poc, i que no cal escalfar-se el cap que prou que ens l'hem d'escalfar per altres coses mooooolt més importants, m'exaspera. Molt. No suporto Mou i no entenc com és capaç de dir el que diu i de fer un equip que juga poc i casca molt. Però mira, potser la justicia (divina?) existeix. Poc s'imaginava Mou que les coses es torçarien tant pel Madrid. Mostres de que la cosa estava xunga n'hi ha moltes.  Quan, en no sé quin partit, va encarar-se a les grades i va fer aquell senyal de "jo en tinc tres", o aquella altre de "nos han robao la cartera" referit a la semifinal de Champions. Ell i els de la central lechera i tota la pandilla de cafres que els donen suport, including un senyor tan educat com el Florentino, van desplegar totes les seves males arts, tot allò que no tenia res a veure amb futbol. No sabien que el millor pel Barça encara havia d'arribar. I ahir, finalment, els resultats de fer les coses bé van donar el seu fruit. No sempre és així, però aquest cop, sí.  Aquí la tenim, la quarta. El futbol ha vençut la grolleria, l'enveja. Però sobre tot el joc brut, aquell que practiquen els que van a la desesperada. Yes, we love Barça. 
Fent aquest joc ho han guanyat tot. No sé si algú s'inventarà una lliga interplanetària ( de la qual uns que es feien dir "galácticos"em sembla que, actualment, no hi tindrien massa a fer). Al Barça ja només li queda vèncer a marcians o a venusians. I a Guardiola? Que li queda a Guardiola? No ho sé. Potser el millor, com diu Tony Bennet, encara està per venir: ser el president de la Generalitat que portarà Catalunya a la independència?


4 comentarios:

Clidice 29 de maig del 2011, a les 17:20  

El món es ple de miséries infinites, però ahir, a Gaza, per exemple, també miraven el Barça. Alguna cosa de comunió amb la meravella ens deu connectar a aquest Barça i no cal que ningú ens vingui a menysprear-ho amb el seu tonet pseudo-intel·lectual i paternalista. Prescindint de l'entorn, l'emoció, l'alegria, el patiment, el gaudir de l'alliberament de la victòria, fins i tot de la pena per la derrota, està bé. Ens fa humans, ens fa com els altres.

Ahir, a més, va ser una catarsi genial. Demà, dilluns, el món continuarà girant, però tindrem un lloc on ancorar un somriure evocador, i això sempre ajuda. :)

Garbí24 29 de maig del 2011, a les 22:02  

el barça va més enllà de l'esport, ens dona unes lliçons d'humanisme bestials, que tant de bo tots els altres clubs inculquessin als més petits

fra miquel 29 de maig del 2011, a les 23:49  

Jo també sóc dels que m'he apuntat a veure alguns partits del Barça pel Guardiola.
No és només per la seva manera de fer jugar als seus futbolistes, també per la manera d'entendre el futbol com a joc d'equip.
En el Barça tots els que juguen són igual d'importants, hi ha poc individualisme. Potser quan la ocasió ho requereix...
I els gestos que té amb tot-hom, i respectuosos fins i tot amb el Mou...el fan, a més de bon entrenador, gran persona.
No crec, però que aspiri a president de la Gene...No és el mateix dirigir un equip de futbol que un país...
Però qui sap! De més verdes en maduren...diuen...
petons i
visca el Barça
;o)

llum 30 de maig del 2011, a les 16:03  

Clidi, quin comentari més bonic! Casi em fas plorar! :) I sí, visca el Barça.

Garbí, hi ha jugadors boníssims, molt més enllà de l'esport. Tens raó que poden donar moltes lliçons d'humanitat.

Fra Miquel, tens raó. En Guardiola ha estat capaç de fer jugar al seu equip com un equip, com un conjunt d'individualitats i no com a individus sols. Aquesta és la seva grandesa.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP