Llocs on emigrar/2
>> dijous, 26 de maig del 2011
Illa de la Reunió ( Departament francès d'ultramar). A costat d'Illa Mauricio, a l'oceà Índic. Lluny de tot. Natura salvatge. Tranquilitat absoluta. Problemes: algún cicló i alguna erupció d'un volcà actiu de tant en tant.
Entrades
.JPG)
11 comentarios:
Amb aquest nom és evident que hi entren ganes de perdre-s'hi una temporada ben llarga.
Amb aquestes fotos, el concepte de temporada llarga s’amplia sine die.
Buff! Quines ganes de marxar! T'animes, ÒScar?
Una de les grans pegues de la Reunió és la de tenir al Sarkozy de president!
Tampoc és que la tranquil·litat hi sigui absoluta; bé s'ha convertit en una de les meques del barranquisme i del piragüisme d'aigües braves i són milers els pseudoaventurers que s'hi acosten.
Per tranquil·la, la Maurício (i no ho dic perquè aquest sigui el meu segon cognom :)
Girben, prefereixo Reunió, malgrat els barranquistes i esportaventuristes, als grans resorts de Mauricio, en mans de milionaris que no reverteixen els seus guanys en la gent de la illa. Sabies que els de Reunió no tenen gairebé relació amb Mauricio malgrat estar a prop, perquè és molt car?
Per cert, no tindràs algun resort per allà? ho dic pel cognom... Si en tens algun, se m'acaben les manies i trio Mauricio, eh... ;D
Saps què penso? que amb tanta fugida potser serà millor que em quedi aquí, soleta amb tooooot aquest fantàstic país per a mi :D 'neu, 'neu!
Segur que no vols que t'avisi quan marxem, CLidi?
naaaaa. Quan ens van entrar a robar a casa en Factor X em va preguntar si volia posar reixes a portes i finestres. Li vaig dir que qui havia d'estar entre reixes no érem nosaltres, sinó els lladres. O sigui que: que marxin els dolents, jo em quedo a ca meu, que ben bonica que és. I si planto l'hamaca entre dos pins mai serà tan perillos com fer-ho entre dos cocoters :D
Tens raó, però si la cosa es posa xunga, xunga i els dolents tenen les de guanyar?
bé, de dolents n'hi ha arreu, a Mauritio també i sempre, sense excepció, guanyen. o sigui que ...
amb les imatges dones ganes d'anar-hi però deixar aquest pais també m'enprenya....
CLidi, Garbi: d'acoooord, em quedooo. De moment.Que a mi també m'agrada viure aquí, eh?
Publica un comentari a l'entrada