Llocs on emigrar/2

>> dijous, 26 de maig de 2011

Illa de la Reunió ( Departament francès d'ultramar). A costat d'Illa Mauricio, a l'oceà Índic. Lluny de tot. Natura salvatge. Tranquilitat absoluta. Problemes: algún cicló i alguna erupció d'un volcà actiu de tant en tant.





11 comentarios:

òscar 25 de maig de 2011 a les 12:37  

Amb aquest nom és evident que hi entren ganes de perdre-s'hi una temporada ben llarga.

Amb aquestes fotos, el concepte de temporada llarga s’amplia sine die.

llum 26 de maig de 2011 a les 10:18  

Buff! Quines ganes de marxar! T'animes, ÒScar?

en Girbén 26 de maig de 2011 a les 11:48  

Una de les grans pegues de la Reunió és la de tenir al Sarkozy de president!
Tampoc és que la tranquil·litat hi sigui absoluta; bé s'ha convertit en una de les meques del barranquisme i del piragüisme d'aigües braves i són milers els pseudoaventurers que s'hi acosten.
Per tranquil·la, la Maurício (i no ho dic perquè aquest sigui el meu segon cognom :)

llum 26 de maig de 2011 a les 12:44  

Girben, prefereixo Reunió, malgrat els barranquistes i esportaventuristes, als grans resorts de Mauricio, en mans de milionaris que no reverteixen els seus guanys en la gent de la illa. Sabies que els de Reunió no tenen gairebé relació amb Mauricio malgrat estar a prop, perquè és molt car?
Per cert, no tindràs algun resort per allà? ho dic pel cognom... Si en tens algun, se m'acaben les manies i trio Mauricio, eh... ;D

Clidice 26 de maig de 2011 a les 17:55  

Saps què penso? que amb tanta fugida potser serà millor que em quedi aquí, soleta amb tooooot aquest fantàstic país per a mi :D 'neu, 'neu!

llum 26 de maig de 2011 a les 19:12  

Segur que no vols que t'avisi quan marxem, CLidi?

Clidice 26 de maig de 2011 a les 19:14  

naaaaa. Quan ens van entrar a robar a casa en Factor X em va preguntar si volia posar reixes a portes i finestres. Li vaig dir que qui havia d'estar entre reixes no érem nosaltres, sinó els lladres. O sigui que: que marxin els dolents, jo em quedo a ca meu, que ben bonica que és. I si planto l'hamaca entre dos pins mai serà tan perillos com fer-ho entre dos cocoters :D

llum 26 de maig de 2011 a les 20:37  

Tens raó, però si la cosa es posa xunga, xunga i els dolents tenen les de guanyar?

Clidice 26 de maig de 2011 a les 22:07  

bé, de dolents n'hi ha arreu, a Mauritio també i sempre, sense excepció, guanyen. o sigui que ...

garbi24 26 de maig de 2011 a les 22:39  

amb les imatges dones ganes d'anar-hi però deixar aquest pais també m'enprenya....

llum 26 de maig de 2011 a les 23:28  

CLidi, Garbi: d'acoooord, em quedooo. De moment.Que a mi també m'agrada viure aquí, eh?

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP