Hendrix
>> dijous, 28 d’abril del 2011
No sé que m'ha agafat , que de cop he sentit la necessitat d'escoltar Jimi Hendrix. Feia molt temps que no ho feia. Enmig d'aquesta pluja que fa encara més verda la muntanya, els seus riffs sonen infinits, eterns, no han envellit. Poques guitarres han sonat com Hendrix després de Hendrix. Són les nou , no tinc ganes de fer el sopar i sí, en canvi, d'escoltar Hey, Joe. M'agrada sentir com plou. I m'agrada sentir aquesta guitarra afilada i feréstega, potser menys, això sí, que m'ho semblava quan era més jove.
Entrades
.JPG)
7 comentarios:
Ostressss, quants records... va despertar forces consciències sobretot en certs llocs...
Te'n deixo dos més que suposo els deus conèixer...
http://www.youtube.com/watch?v=bng3agUOYiI
http://www.youtube.com/watch?v=HObqZh_RTds
I brutal el comentari...
Jimi Hendrix isn't dead, He's just teaching Jesus to play Guitar!
Mmmhhh. Sort que he caigut per aquí quan ja havia passat la pluja i havia fet el sopar, que si no... avui entrepà... Molt d'acord amb el que dius, gràcies per la inspiració de la nit...
Epolenep, jo ni entrepà avui.
Molon Labe, que bé que sona eh?
Amb aquest tema, em puc imaginar la pluja als finestrals, sobre la muntanya verda. Però, i el sopar? Hi ha gana.
Paseante, res de menjar davant del fet artístic ( i així m'estalvio treballar una estona i de pas faig una mica de règim). Però no pateixis, si tens gana et preparo una coseta. Que et ve de gust? Un remenat de bolets i espàrrecs? Unes torradetes amb mi-cuit? Una amanideta de canonges i maduixes? O una truiteta de formatge? I per beure: Rioja? Penedès, Rueda, Somontano? Demana, paseante, demana !;D
Jo sóc un estómac agraït. Menjo de tot.
http://turoparc.blogspot.com/2008/01/omnvoro.html
Omnívooooor? Au, vinga! Si has de venir a sopar a casa, millor que et portis un tupper! XD
Publica un comentari a l'entrada