Sons + La competència/14

Set del matí. Les campanes anuncien un nou dia. Bé, les campanes i el camió del super de la cantonada que està descarregant menjar com per a magatzemar per a una emergència nuclear ( un record  als japonesos, una gent que sempre m'ha semblat com d'un altra galàxia, idea que aquesta crisi m'ha refermat). Hi haurà un moment de treva fins que les mares portin els nens a l'escola, fent un xivarri espectacular ( les mares). És com si, al sortir de casa, se'ls pugés el volum vocal, no entenc perquè tants crits. Sobre tot un grup de mares magrebines ( potser fartes d'haver de callar a casa). Estic intrigada de què deuen parlar i perquè ho fan a aquest volum. Sembla com si es barallessin per algun tema recontragreu, però després les veus i riuen i estan de bon humor. Un penic per saber que diuen, ho juro! El mateix garbuix de veus a la tornada, quan han deixat els nens. Una nova treva. Després vé el camió escombra, emportant-se tot el que troba al seu pas, fins i tot la paciència,  amb un soroll ensordidor. Una estona després els pocs autònoms que encara subsisteixen, descarreguen les seves furgonetes : el dels donuts i altra "bolleria" industrial, el de les cerveses, el de la carn portant mitja vedella a les espatlles... I més tard la Maria, la Pepeta, la Dolors : Bon dia, bon dia! Bon dia, bon dia! Bon dia, bon dia, com anem Pepeta? Ai, vés, ens hem llevat, no ? Això és molt a la nostra edat. Ja ho pot ben dir Pepeta, au adeu, adeu! Després arriben els que van a fer el tallat al bar del davant. I els que fan el carajillo. I els que fan el bocata. I els que fumen. Bé, aquests són els que fan el tallat, el carajillo i el bocata. Es posen a la terrassa ( beneïda i maleïda llei del tabac). Es veu que fumar a fora porta implícit haver de bramar explicant el passi a octaus del Real Madrid o qualsevol altra frase sentida el dia anterior com la de ¡aún hay liga!. També hi ha el senyor que ven cupons. Al seu voltant es forma diàriament un veritable forum d'economia. No sé que espera el govern per fitxar algun d'aquests experts, que en un plis arreglarien les misèries de tothom ( és clar que els hauria de tocar primer el cuponazo, 9 milions d'euros els divendres). Tot això, és clar a un volum més enllà del permès, com si se n'hagués d'assabentar el propi Zapatero desde la Moncloa.

Aquest és part del panorama sonor del meu nou paisatge vital.  Primera conclusió  : PER QUÈ LA GENT CRIDA TAAAAAANT!!! Segona conclusió: m'agrada el so de les campanes. Dit això, puc dir que penso que tinc sort de viure en un lloc on la gent encara es parla pel carrer i es desitja bon dia, encara que sigui una fórmula de cortesia. D'acord. OK. Però repeteixo: PER QUÈ LA GENT CRIDA TAAAAAAANT!!!

Com que penso que no hi ha resposta a la meva pregunta, millor que escoltem la Competència d'avui. Però en honor als crits i al soroll, avui poso aquesta no-música o música-que-posa-dels-nervis.