Annie
>> dijous, 3 de març del 2011
El dia del meu post n.400 m'ha fet pensar en "Les 400 coups", la peli que, diuen, significa l'inici de la Nouvelle Vague. I aquest mateix dia, coses de la vida, coincideix amb la mort d'una actriu francesa que a mi m'agradava molt : l'Annie Girardot. Tenia 79 anys i en feia uns quants que li van diagnosticar Alzheimer.
Recordo molt "Vivre pour vivre" i especialment la seva banda sonora. Avui em sembla desfassada i carrinclona la BSO de Francis Lai, però a mi em fascinava.El meu pare havia comprat el disc i jo no parava de posar-la una i una altra vegada. La trobava dramàtica i a l'hora tan moderna, amb aquell toc jazzy de la trompeta. En fí, aquest és el meu petit homenatge a l'Annie, la de "Rocco i els seus germans", la de "Morir d'amor"...Probablement no ha estat la millor actriu del món però si que ha estat una de les cares del cinema francès de tota una època, una de les seves mirades més elegants.
.
Entrades
.JPG)
4 comentarios:
Tots els bons ens van deixant.
Tens raó Alyebard . Els bons se'n van i els Gadaffis es queden.
A mi la Girardot no és que em semblés un no-va-mas d'actriu, però tenia un no sé què a la seva mirada entre tristor, llunyaia, elegància ... que em va captivar durant molt temps.
M'he assabentat de la mort de la Girardot pel teu blog. No ho sabia. Jo la trobava una gran actriu amb un rostre peculiar. Aquelles noies amb el cabell curt de la Nouvelle Vague...
Sí, sap greu que se'n vagi tota aquesta gent que forma part d'una època i que d'alguna manera va associada a alguna vivència de joventut. En fí,llei de vida.
Publica un comentari a l'entrada