ANIVERSARI

>> diumenge, 27 de març de 2011

Avui faig anys. Més dels que voldria, la veritat. Però l'important, al capdavall, es poder-ne fer.
Com que de fet avui comença l'any per mi ( tal com deia un dels meus ex i com també m'ho ha recordat una amiga), potser tocaria allò de fer uns quans propòsits. Però enguany he decidit que no, que enguany, més que mai, toca allò del carpe-diem. Perquè, qui sap que ens pot passar demà, d'aquí un mes o ara mateix, quan surti al carrer?. Aquest pensament xoca de ple amb la meva manera de ser perquè m'agrada projectar i projectar i projectar. Encara que la majoria de vegades em quedo en això, en projectes. Sempre m'ha agradat imaginar el  futur, que faré o que deixaré de fer en un temps llunyà. Però ara senyors, resulta que aquest temps futur, aquell que he anat projectat durant anys, ja és aquí. I l'únic pensament que em ve al cap és el de com-no-m'espabili-ja-faig-tard.  És allò que deia el John Lennon ( si més no li han atribuït a ell) de que "la vida és allò que passa mentres fas plans".




Tal com estan les coses al món mundial, i al meu particular, la cosa no està com per tirar coets. Veig  que el model de món que van construir els nostres avis i pares i una mica nosaltres, perquè no, fa aigues per tot arreu. La cobdícia, l'avaricia, l'ambició i l'ànsia de poder estan instal·lades des que el món és món. Sempre hi ha hagut uns amos, però actualment aquests han posat tots els esforços per escanyar al màxim els més desvalguts. Perquè en èpoques pretèrites potser no hi havia possibilitat que tothom tingués accés a una vida digna.Però que actualment, amb els avenços mèdics i tecnològics que hem estat capaços de crear, no siguem capaços de donar oportunitat a tothom de poder menjar, de tenir accés al coneixement, de poder curar malalties senzilles però que hores d'ara maten milions de persones a tot el món, és imperdonable. Aquest és un gran pecat de l'humanitat. I encara que no crec en la justícia divina i aquestes coses, penso que la terra es cobra a la seva manera aquesta actitud arrogant dels homes. S'està acabant un món però no estic segura de si s'estan sentant les bases per a la consecució d'un altre més just on valgui la pena viure. Quan m'assec un moment i reflexiono sobre aquestes coses m'envaeix una tristesa infinita i una incredulitat sense límits: no em puc creure que la humanitat hagi estat capaç de crear un món com el que tenim. Amb totes les coses bones però també amb les dolentes.
Penso que sent com és el nostre pas per aquest món  tan breu i com en som d'insignificants,  no entenc com ens entestem en fer de la nostra llar un lloc inhòspit per a la majoria, per tots aquells que ens ha tocat viure en el mateix lapsus de temps, tan curt. En comptes de l'harmonia, el caos. En comptes de compartir les bondats d'aquest planeta, l'infern. 
Bé, ja em perdonareu, però és que avui faig anys. Suposo que deu ser la crisi dels...

15 comentarios:

Allau 27 de març de 2011 a les 13:13  

Llum, no t'ho prenguis tan a la valenta, que avui és dia de celebracions. Per molts anys!

llum 27 de març de 2011 a les 13:15  

Gràcies Allau, però estic en crisi ;D

La meva maleta 27 de març de 2011 a les 19:09  

Tot i amb això per molts anys Llum!

A força de repetir-ho, jo m'he acabat creient, que les crisis són oportunitats de canviar...i n'estic segura que això és el què està passant...el món canvia i segur que serà per millorar...espero que siguem a temps de veure-ho.

Una estirada d'orelles virtuals...i un feliç any nou per a tu :-)

Txin-txin!

Molon labe 27 de març de 2011 a les 19:39  

Com em van dir, hi podria haver molts móns millors però no hi són així que el millor és aprendre a viure en aquest que no pas somiar en viure en altres...

llum 27 de març de 2011 a les 19:54  

Molon Labe, no és una asignatura fàcil aprendre a viure ;D

Carme, gràcies! Ben segur que això de les crisi serveix per créixer, però el peatge que s'ha de pagar, renoi, com n´és d'alt!

garbi24 27 de març de 2011 a les 21:49  

per molts anys i pensa: si pots fer tot el que faries amb l'edat que voldries tenir.....no et pots queixar.

llum 27 de març de 2011 a les 22:53  

Sí, Garbi, no ens podem pas queixar.

Alyebard 27 de març de 2011 a les 23:25  

Per molts anys! I jo crec que tant trasbals serà per a be. Encara confio en el gènere humà tot i les bestieses que fa a vegades.

Carme J 27 de març de 2011 a les 23:28  

Felicitat, molta felicitat! (en singular)

Llum, que el propósit de no fer propósits aquest any, sigui per plantar cara i aturar les crisi personals que s'apoderen de nosaltres, de vegades per fer massa plans i projectes, sense obtenir el que esperem. Tot i que si valorem el resultat tampoc hagi estat dolent.

Carme J 27 de març de 2011 a les 23:30  

Per cert, la millor edat és la que tenim, sigui quina sigui !

llum 29 de març de 2011 a les 10:45  

Alyebard, a vegades em faig creus de com en podem ser de burros els humans!
Carme, padrineta, gràcies pels ànims. T'ho agraeixo!

fra miquel 30 de març de 2011 a les 0:08  

Toc, toc! Es pot passar?
Ha estat gràcies al PASEANTE i els seus Oscars, que entro a casa teva...
Abans de res...Felicitats per l'aniversari.
En totes les èpoques hi ha hagut crisi. Ja ho dius tu mateixa; la cobdícia, l'avarícia, l'ambició i l'ànsia de poder estan instal·lades des que el món és món...
El ser humà no ha canviat gens en segles. Fixa't que moltes obres de teatre de l'antiga Grècia poden llegir-se en clau actual.

Oblida la crisi, dona! Sigues feliç amb el que tens. I amb el que pots fer; t'ho programis o et surti improvisat.
Carpe diem! diuen...
Per cert, coincideixo amb la Carme: La millor edat és la que tenim, sigui quina sigui. Aprofita ara que la tens!!! ;o)
un petó d'aniversari

PS: Curiosa paraula de pas: "santo"

llum 30 de març de 2011 a les 11:21  

Li beso la ma, Fra Miquel. Agraïda de que entri a aquesta humil casa que a partir d'ara serà la seva sempre que vulgui.
Gràcies per les paraules d'ànim, que venen molt bé. Tens raó amb moltes coses. Quan ho penses amb el cap, està clar. Però quan intervé el sentiment i el cor, ja l'hem cagat. En fí, que són dies tontos aquests, com si s'anés a acabar el món un dia d'aquests, ves. Una abraçada.

el paseante 1 d’abril de 2011 a les 0:49  

Moltes felicitats, Llum (encara que amb retard). Tots hem passat la crisi dels 20 anys. Tranquil.la que la superaràs. Després vindrà la crisi dels 30, dels 40... i veuràs que les persones millorem amb els anys, al menys a nivell interior. Tret d'aquelles que només tenen la cobdícia, l'avaricia, l'ambició i l'ànsia de poder com a motius per viure.

llum 1 d’abril de 2011 a les 7:27  

Crisi dels 20! he, he. M'agrada!El que no tinc tan clar és si amb l'edat millorem o ens especialitzem en cometre errors o repetir-ne de vells.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP