NO PASSA RES?
>> dimarts, 19 d’octubre del 2010
En els replecs del fred i la pluja m'amago, orfe d'amor i eixoplug. Delerosa de temps millors i passions impossibles. Els temps canviaran. I vindran altres pluges, alegres, reviscoladores. En els replecs de l'amor ens trobarem, i ens mirarem amb uns altres ulls i tot serà més fàcil.
Sóc aquí, sóc viva. Encara. Too young to die!
Entrades
.JPG)
9 comentarios:
Orfe d'amor no és bo, però és molt bo veure-ho amb optimisme
què bé que estiguis viva i amb aquesta música que ens treu una mica el fred :)
Hola, he caigut aquí i m'has fet pensar en aquesta cançó, que m'acompanya quan, tan sovint, em sento sense aixopluc...
http://www.youtube.com/watch?v=GUcXI2BIUOQ
Ei Llum...beneïts siguin els blogrolls!
De tan en tant entrava a mirar, pensant si el meu s'havia avariat.
I no, ara veig que ets aquí de nou.
Fas honor al nom del teu bloc...mai no és tard per escriure un post. Ni tampoc per passar a saludar-te.
Petons
;-)
El que passa ara mateix és que estic molt content de tornar-te a llegir :) Un petonàs!
Oh my God! No es pot demanar més en un dia com avui ! Quin goig retrobar-vos, vosaltres, que sovint sou també el meu eixoplug en dies durs. Us estimo. Sí, ja sembla que no pugui ser, però hi ha un raconet en el fons que sent de veritat que sou -una mica- la meva família. Benvinguda Silvia, a aquesta humil casa, espero que et pugui servir de sostre en algun moment. Padrineta, jo també et trobava a faltar. Un petó a tots.
Per aquestes contrades, no ets pas orfe d'amor! Ho veus,oi?L'escalforeta que desprèn l'ordinador, és de tots els que et llegim i escoltem.
Una càlida abraçada.
Esperem que cap de les teves passions sigui impossible. I que els mesos de foscor siguin breus.
Paseante, començo a veure una llumeta...
Publica un comentari a l'entrada