Maleïts tigres

Diuen que el "tigre", el mosquit em refereixo, no s'acaba amb la calor. Mala notícia, si senyor, que vé a estroncar aquella idea tan estesa per la saviesa popular que diu que no hi ha cap mal que duri per sempre. Els mosquits tigre van arribar de lluny i no pensen tornar al seu territori de procedència. Li han agafat gust a les nostres terrasses, jardins i balcons, ves quins nassos. Diuen els experts que encara que desapareguin momentàniament quan comenci el fred, els ous romandran com hibernats als culs dels nostres testos o qualsevol recipient susceptible de contenir aigua. No sé si a vosaltres us piquen.A mí, molt, moltíssim. Em fan mal de debò quan m'ataquen amb aquelles fiblades imperceptibles però que fan diana segura. Enguany està sent un any funest en aquest sentit. No puc sortir de casa sense el meu pot de repelent a la bossa, i si no em ruixo dos cops al dia, perilla la meva integritat física. Ara mateix mentre escric això m'estic barallant amb un.Quin fàstic!

The Doors és un dels meus grups preferits de tota la història de la música pop. Tenen peces magnífiques. I també alguna, com aquesta, qui sap si inspirada per un atac d'aquestes bestioles irritants (No me moleste mosquito, no me moleste mosquito, I want you go home). Fora d'aquesta cantarella pesada i persistent com el zum-zum d'un mosquit rondant a la teva orella i preparant-se per picar, la resta de la peça és una joia psicodèlica que us convido a escoltar en calma a la fresca (convenientment protegits amb repelent Halley, el millor que he trobat fins ara)