Homo gastronomicus/3

Quan la majoria de gent no tenia una hipoteca.
Quan per ser solidaris no ens calia pertanyer a una ONG.
Quan només teniem unes sandàlies per a l'estiu i unes Gorila per a l'hivern.
Quan la colònia es comprava "a granel" i els fideus i macarrons a pes.
Quan només hi havia el primer canal i la UHF.
Quan tot era gris .
Quan es cobrava la setmanada ( en un sobret marró i en efectiu) .

Quan viviem tot això i encara no sabiem ni que era el foie ni el cava, hi havia Cal Pons, on venien arangades i bacallà, variants i olives. I quan hi havia aìxò a taula, era una gran festa. L'altre dia vaig passar per un mercat i vaig rememorar aquells anys comprant per a un petit festí com aquells d'abans. Hi vaig afegir pa amb tomàquet i una mica de pernil del bo, això sí.
Renoi, aquells plaers antics!