Homo gastronomicus/3

>> dimecres, 16 de juny de 2010
























Quan la majoria de gent no tenia una hipoteca.
Quan per ser solidaris no ens calia pertanyer a una ONG.
Quan només teniem unes sandàlies per a l'estiu i unes Gorila per a l'hivern.
Quan la colònia es comprava "a granel" i els fideus i macarrons a pes.
Quan només hi havia el primer canal i la UHF.
Quan tot era gris .
Quan es cobrava la setmanada ( en un sobret marró i en efectiu) .

Quan viviem tot això i encara no sabiem ni que era el foie ni el cava, hi havia Cal Pons, on venien arangades i bacallà, variants i olives. I quan hi havia aìxò a taula, era una gran festa. L'altre dia vaig passar per un mercat i vaig rememorar aquells anys comprant per a un petit festí com aquells d'abans. Hi vaig afegir pa amb tomàquet i una mica de pernil del bo, això sí.
Renoi, aquells plaers antics!

5 comentarios:

Carme J 16 de juny de 2010 a les 7:37  

Mmmmmm, quina salivera fan fer aquestes fotos tant bones!
Descrius molt bé els plaers antics, els he reconegut quasi fil per randa! Gràcies llum!

Clidice 16 de juny de 2010 a les 12:22  

crec que els "recordarem" per imperatiu legal. Potser així tornarem a somriure.

(el meu condol per la pèrdua)

llum 16 de juny de 2010 a les 15:04  

Carme J, Cli : No creieu que abans erem més feliços amb menys?

Gràcies pel condol.

LEBLANSKY 16 de juny de 2010 a les 21:31  

Ei, això és un banquet en tota la regla!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP