OVNI DE SANT JOAN

Portava tota una vida esperant aquell moment. I feia pocs dies que en parlaven amb un amic. I va passar. Encara em tremolen les cames. Era la nit de Sant Joan ( tan tòpica i màgica i no sé quantes esdruíxoles més). En una terrassa, amb uns amics, amb la taula curulla de menjar i coques i beure . I els nens llençant petards.Bé, bombetes, perquè els fan molta por. De sobte, en el moment més àlgid de la petardada, veiem com una bola de foc (literalment) avança cap on erem nosaltres. Prou lluny com per no veure ben bé de quina mena de cosa es tractava, però prou a prop per veure la seva forma arrodonida i el seu color ataronjat. Ens vam quedar amb la boca oberta sense saber massa bé si riure o plorar. Descartats els focs artificials, els zeppelins, els satèl·lits i avions, no ens va tocar més remei que acceptar que allò era un OVNI en el més ampli sentit de la paraula : Objecte Volant No Identificat ( altrament dit en anglès UFO, Unidentified Flying Object or something like that). Quan ja el vam tenir mirat i ben mirat, l'objecte es va anar fent cada cop més petit i en una trajectòria vertical i superultramegaràpida, va desaparèixer en la nit. Estupor, pavor, fred i calor. Ens vam mirar tots amb cara de pòker. Que havia estat allò? I el més important : si eren "ells" perquè no se'ns havien emportat? Està clar que els vam interessar perquè van estar una bona estona observant-nos ( no sé si a nosaltres o a la coca de pinyons). Però potser s'ho van pensar millor perquè van tocar el dos, sense una mala abducció, per petita que fos. Però ara que hi penso, que hi feia jo aquest matí enmig de la carretera que va de Can Masuet a Llinars?





Potser sí que al final se'm van endur.



(PD En aquest relat no hi ha gota de ficció. És tal qual us explico. Hi ha més testimonis que poden confirmar tot el que he dit.)