OVNI DE SANT JOAN

>> dimecres, 30 de juny de 2010

Portava tota una vida esperant aquell moment. I feia pocs dies que en parlaven amb un amic. I va passar. Encara em tremolen les cames. Era la nit de Sant Joan ( tan tòpica i màgica i no sé quantes esdruíxoles més). En una terrassa, amb uns amics, amb la taula curulla de menjar i coques i beure . I els nens llençant petards.Bé, bombetes, perquè els fan molta por. De sobte, en el moment més àlgid de la petardada, veiem com una bola de foc (literalment) avança cap on erem nosaltres. Prou lluny com per no veure ben bé de quina mena de cosa es tractava, però prou a prop per veure la seva forma arrodonida i el seu color ataronjat. Ens vam quedar amb la boca oberta sense saber massa bé si riure o plorar. Descartats els focs artificials, els zeppelins, els satèl·lits i avions, no ens va tocar més remei que acceptar que allò era un OVNI en el més ampli sentit de la paraula : Objecte Volant No Identificat ( altrament dit en anglès UFO, Unidentified Flying Object or something like that). Quan ja el vam tenir mirat i ben mirat, l'objecte es va anar fent cada cop més petit i en una trajectòria vertical i superultramegaràpida, va desaparèixer en la nit. Estupor, pavor, fred i calor. Ens vam mirar tots amb cara de pòker. Que havia estat allò? I el més important : si eren "ells" perquè no se'ns havien emportat? Està clar que els vam interessar perquè van estar una bona estona observant-nos ( no sé si a nosaltres o a la coca de pinyons). Però potser s'ho van pensar millor perquè van tocar el dos, sense una mala abducció, per petita que fos. Però ara que hi penso, que hi feia jo aquest matí enmig de la carretera que va de Can Masuet a Llinars?





Potser sí que al final se'm van endur.



(PD En aquest relat no hi ha gota de ficció. És tal qual us explico. Hi ha més testimonis que poden confirmar tot el que he dit.)

10 comentarios:

Carme J 30 de juny de 2010 a les 7:41  

Efectivament seria un OVNI que havia sentit les pregaries d'en Leb i venia a buscar-lo, peró va fer tard perque ja se l'havia endut un ONVSI (Objecte no volant, si identificat)
Petonets fillola.

garbi24 30 de juny de 2010 a les 12:15  

ostres quin yuyu!!!!!
Si realment és així molta més gent ho ha d'haver vist, doncs en una nit així és molta la gent que hi ha al carrer.

Eulàlia Mesalles 30 de juny de 2010 a les 12:25  

Se't van endur, sense cap mena de dubte. Pensa que els abduïts se'ls practica una pormenoritzada neteja de cervell abans de retornar-los.
;)

Algun dia, quan menys t'ho esperis et veuràs impel·lida a expressar-ho, com en Robert Llimós.

I si no, pregunta-ho a l'Iker Jiménez. (buuuf...)

La meva maleta 30 de juny de 2010 a les 16:36  

Tú almenys, tens la sort d'haver-ho vist, en companyia d'altres testimonis.
Jo fa uns quinze anys, vaig veure exactament el mateix que tú descrius, un capvespre a Rocafort de Bages, i l'única persona que ho va veure a més de jo (que em vaig quedar palplantada i tremolant) era la Sra. Amàlia, una veïna molt velleta que ja no és aquí per poder dir, que això que explico és cert.
Però és cert.T'ho asseguro!

Carme

llum 30 de juny de 2010 a les 18:27  

Carme J. : Mira que hi vaig pensar amb en Leb!

Clí : No estic per tancar encara,encara que ho sembli. Va ser de debò i no vaig haver d'anar ni a Montserrat ni a res. Però pensant-ho bé, potser on hauria d'anar és a Lourdes o a Fàtima a veure si m'arreglen el cervell !!

Garbí : T'jo juro que ho vam veure mínim els que estàvem junts : 10 persones. Però ho he preguntat a molta gent i NINGÚ més ho va veure!! Vam ser uns "elegits" que després van descartar???

Eulàlia : Si és així com tu dius que netegen el cervell, jo ja deu fer anys que m'han abduït perquè no hi tinc res dins ! ;D
I pel que fa a Iker Jimenez... millor ho deixem, que no estamos tan mal!

Carme de la maleta : Li he posat una mica d'humor a la cosa, però és cert fil per randa. Va ser una cosa demencial com va desaparèixer de ràpid en una trajectòria que no fa cap avió ni cap nau que coneguem.
Una amiga té una explicació força menys exòtica del que vam veure i diu que són satel·lits espía. Però pensant-ho bé, qui coi ens vol espiar a nosaltres amb lo burros que arribem a ser ( els catalans vull dir).;D

LEBLANSKY 1 de juliol de 2010 a les 22:51  

Arggggggggg!!! T'envejooooo!!!

LEBLANSKY 1 de juliol de 2010 a les 22:53  

I t'envejo encara més en saber que a més et van abduir i et van deixar just al costat de casa meua dins un bonic bucle temporal. Quina passada, jo també en vull un, de bucle temporal!

el paseante 1 de juliol de 2010 a les 23:11  

Segurament era el zeppelin de la Nimue (del blog "Les llunes de Miranda").

llum 2 de juliol de 2010 a les 9:49  

Leb:
Quan em vaig trobar de sobte tan aprop de casa teva vaig pensar que hi tenies a veure alguna cosa XD . Perquè sino, quina casualitat, no? I això del bucle temporal molta quantitat i les muntanyes del Corredor, també.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP