Final

>> dimecres, 19 de maig de 2010



Deixes les habitacions buides. Només restes de nits d'insomni o potser de luxúria o covardia, unes parets amb petits graffittis mai escrits. Deixes el terra polit, net, com mai ho havia estat. Ni una mica de pols. Deixes les habitacions buides i algun record enganxat als vidres perquè se'l trobi la bona gent que a partir d'ara omplirà aquests racons. Sento enveja dels bons temps que els arriben.De la il·lusió d'un projecte. Enveja dels somriures dels nens i de les nits que han de venir, potser de luxúria, potser de covardia. Enveja de l'olor de les roses que mai més podré olorar. De les nits d'estiu amb aroma de lavanda i gessamí, de les nits inacabables amb els amics explicant bestieses, de les nits d'hivern veient com balla el foc.

Com n'arriba a ser de trist aquest final. Com enyoraré aquelles postes de sol, la variabilitat del seu recorregut : ara es pon per aquí, ara per allà... Els cels rogencs, la mimosa, el llimoner i la neu que tot ho enterra amb aquella blancor cegadora.

Se'n va el camió de les mudances :
- ¿Esto es todo señora?
- Sí. Esto es todo.

I et quedes sola , allà, comprovant que la tristor que et surt de dins ressona en la buidor d'aquestes estances que has estimat tant i en les quals hi has deixat la pell. La vida.

Deixes les habitacions buides.

8 comentarios:

LEBLANSKY 19 de maig de 2010 a les 12:22  

Sense voler posar-me filosòfic, tot final (amb l'evident excepció de la mort) representa un inici.
Així que et desitjo de tot cor un bon nou començament. Una abraçada!

garbi24 19 de maig de 2010 a les 12:57  

Però el camió de les mudances b,e que haurà de descàrregar en algun lloc ple d'ilusions no? o això espero

llum 19 de maig de 2010 a les 13:19  

Gràcies a tots dos. Espero que sí, que això signifiqui el tret de sortida d'una cosa millor. I Garbi, de moment el camió ha descarregat en un garatge que em deixen fins que trobi on posar el cul.

lolita lagarto 19 de maig de 2010 a les 15:52  

Espero que trobis en un altre lloc la tendresa que hi deixes en aquest escrit.
La vida sempre és no saber on vas, però a vegades els fets que menys imaginaves es transformen en màgiques realitats

Allau 19 de maig de 2010 a les 16:38  

Llum, que toveta que estàs... Apa ànim!

[No sé què passa que no puc llegir els teus comentaris. M'apareixen escrits en blanc sobre blanc.]

joanfer 19 de maig de 2010 a les 18:31  

Molts ànims, Llum!! Aquests moments són difícils, però estic convençut que t'espera alguna cosa bona... molt bona! ;D
Petons! ;)

llum 19 de maig de 2010 a les 18:47  

Lolita, Joanfer, Allau : gràcies a tots per les vostres paraules d'ànims. M'arriben ben endins. Un petó a tots.

Allau, no sé que pot ser això dels comentaris. POtser és que estic en blanc ;D

el paseante 21 de maig de 2010 a les 1:44  

M'has fet entrar una tremolor. És un post molt tendre, i també trist. Penso com el Leblansky. El nou inici serà millor que tot el que deixes enrere. Un petonet.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP