Cançó n.89/2010-Oye como va

>> dimarts, 30 de març del 2010

Carlos Santana va descobrir a molts que era això dels ritmes llatins, el "sabor" que en diuen. Només per això ja es mereix un reconeixement. Per això i per algunes cançons antològiques. Ja fa temps, però , que fa coses sense interès, fins i tot alguna de deplorable. Però just és reconèixer-li que va fer grans coses en el passat. Viva Santana, doncs!

(Quan sento aquesta cançó m'entren unes ganes de ballar...)

10 comentarios:

Garbí24 30 de març del 2010, a les 12:28  

Em portes nostàlgia, de la bona

joanfer 30 de març del 2010, a les 16:06  

Doncs per nosaltres no et tallis... Balla!!;)

llum 30 de març del 2010, a les 17:16  

Garbí: Me n'alegro, sempre és bonic recordar coses maques!
Joanfer: Ja ho estic fent. M'acompanyes?

joanfer 30 de març del 2010, a les 17:48  

Calla, calla... Acabaríem plorant tots dos de malament que ballo!! jajajaj...
Díga-li al garbi, que té cara de ser bon ballador... ;P

llum 30 de març del 2010, a les 18:34  

No cal ballar com el Fred Astaire i la Ginger Rogers. Només cal posar-hi ganes, joanfer!

LEBLANSKY 30 de març del 2010, a les 21:50  

M'apunto al ball, gran cançó, viva Santana!

Carme J 30 de març del 2010, a les 22:40  

Te quiero mucho,.. .demasiado.
Buuufff, quins temps aquells!!!

llum 31 de març del 2010, a les 1:23  

Carme i Leblansky, ja em perdonareu aquests atacs nostàlgicomusicals, però cançons com aquestes val la pena recuperar-les, encara que sigui només un instant.

Carme J 31 de març del 2010, a les 8:30  

Els teus atacs m'encanten!

Ah! i et recomano BEN-HUR, no te la perdis. . . i sobretot no et moris!

llum 31 de març del 2010, a les 8:41  

Je, je, gràcies per la recomanació padrineta!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP