Cançó n.89/2010-Oye como va
>> dimarts, 30 de març del 2010
Carlos Santana va descobrir a molts que era això dels ritmes llatins, el "sabor" que en diuen. Només per això ja es mereix un reconeixement. Per això i per algunes cançons antològiques. Ja fa temps, però , que fa coses sense interès, fins i tot alguna de deplorable. Però just és reconèixer-li que va fer grans coses en el passat. Viva Santana, doncs!
(Quan sento aquesta cançó m'entren unes ganes de ballar...)
(Quan sento aquesta cançó m'entren unes ganes de ballar...)
10 comentarios:
Em portes nostàlgia, de la bona
Doncs per nosaltres no et tallis... Balla!!;)
Garbí: Me n'alegro, sempre és bonic recordar coses maques!
Joanfer: Ja ho estic fent. M'acompanyes?
Calla, calla... Acabaríem plorant tots dos de malament que ballo!! jajajaj...
Díga-li al garbi, que té cara de ser bon ballador... ;P
No cal ballar com el Fred Astaire i la Ginger Rogers. Només cal posar-hi ganes, joanfer!
M'apunto al ball, gran cançó, viva Santana!
Te quiero mucho,.. .demasiado.
Buuufff, quins temps aquells!!!
Carme i Leblansky, ja em perdonareu aquests atacs nostàlgicomusicals, però cançons com aquestes val la pena recuperar-les, encara que sigui només un instant.
Els teus atacs m'encanten!
Ah! i et recomano BEN-HUR, no te la perdis. . . i sobretot no et moris!
Je, je, gràcies per la recomanació padrineta!
Publica un comentari a l'entrada