Porta a Caune-Minervois ( França)

No sortia per res al carrer. Enfonsat en la seva pregona bogeria, vivia de les engrunes que deixava algú a la vora de casa. Sempre hi havia algun rosegó de pa, algunes sobres ...

Anys enrera, havia estimat, rigut, odiat, treballat, havia tingut fills. Ara vivia enfonsat, enmig de la bogeria i la indiferència.
Però ella sempre hi era. Uns metres més enllà, però tan aprop que gairebé li sentia l'alè.