Porta a l'Empordà (Catalunya)

L'Isabeleta treballava a la fàbrica de filatures del poble. El camí de tornada li portava ben bé mitja hora perquè estava a l'altra banda del riu. Recentment unes pluges fortes s'havien endut la palanca, així que havia de donar tota la volta pel camí dels Batacs. Quan va passar per davant l'hort del seu pare, va sentir un intens pessic al pit. Els tomàquets que fa poc penjaven encara de les branques vinclades pel pes, eren a terra mig xafats i podrits. Al pare li va venir un mal lleig pels vols de Sant Joan i un mes més tard ja estava enterrat. La vida a casa, ja mai més no seria la mateixa. La mare va envellir depressa, com si el pare fos l'energia que la mantenia fresca. I l'Isabeleta no podia parar de plorar pensant que mai més no la vindria a rebre quan tornava a casa per dinar.