Acabo de saber que s'ha mort la Yracelis Rodriguez. Segur que cap dels poquets que llegiu aquest blog la coneixieu. Jo vaig conviure només unes hores intenses amb ella a la seva cuina, on va fer menjars de la seva terra, Veneçuela. Nascuda a Ciudad Bolívar, feia uns anys que vivia aquí. Barcelona li agradava molt. Vivia al moll de l'òs de la ciutat, a costat mateix de Sta. Maria del Mar, a costat de les riuades de turistes que un bon dia, com ella, van descobrir la ciutat. Era una dona vital, desperta, llesta. Transmetia una energia enorme i un riure desbordant. I cuinava de meravella. Em va ensenyar com es feia un "muchacho redondo de ternera" i les famosos "arepas" , una mena d'empanades farcides popularíssimes a Veneçuela , l'origen de les quals es disputen amb Colòmbia. També va fer un "quesillo", la versió veneçolana dels nostres flams. Uns flams que van viatjar desde França a Espanya i d'Espanya a Sudamèrica en els vaixells que portaven receptes noves, vi i esclaus. Era advocada i tenia una consultoria popular ( La abogada del pueblo) a una televisió adreçada a immigrants que es deia Canal Latino, tancada fa mig any. Ajudava sempre que podia a la gent amb problemes de papers, els ajudava a caminar en l'inacabable selva burocràtica d'arrelaments, empadronaments, permisos de residència i reagrupaments familiars. Sovint sense cobrar res. A la Yracelis l'incineraran demà i per voluntad expressa, vol que les seves cendres s'escampin de manera igual a Ciudad Bolivar i al Mediterrani, els dos llocs de la terra que s'estimava més. Descansi en pau.
Acabo de saber que s'ha mort la Yracelis Rodriguez. Segur que cap dels poquets que llegiu aquest blog la coneixieu. Jo vaig conviure només unes hores intenses amb ella a la seva cuina, on va fer menjars de la seva terra, Veneçuela. Nascuda a Ciudad Bolívar, feia uns anys que vivia aquí. Barcelona li agradava molt. Vivia al moll de l'òs de la ciutat, a costat mateix de Sta. Maria del Mar, a costat de les riuades de turistes que un bon dia, com ella, van descobrir la ciutat. Era una dona vital, desperta, llesta. Transmetia una energia enorme i un riure desbordant. I cuinava de meravella. Em va ensenyar com es feia un "muchacho redondo de ternera" i les famosos "arepas" , una mena d'empanades farcides popularíssimes a Veneçuela , l'origen de les quals es disputen amb Colòmbia. També va fer un "quesillo", la versió veneçolana dels nostres flams. Uns flams que van viatjar desde França a Espanya i d'Espanya a Sudamèrica en els vaixells que portaven receptes noves, vi i esclaus. Era advocada i tenia una consultoria popular ( La abogada del pueblo) a una televisió adreçada a immigrants que es deia Canal Latino, tancada fa mig any. Ajudava sempre que podia a la gent amb problemes de papers, els ajudava a caminar en l'inacabable selva burocràtica d'arrelaments, empadronaments, permisos de residència i reagrupaments familiars. Sovint sense cobrar res. A la Yracelis l'incineraran demà i per voluntad expressa, vol que les seves cendres s'escampin de manera igual a Ciudad Bolivar i al Mediterrani, els dos llocs de la terra que s'estimava més. Descansi en pau.
Entrades
.JPG)
5 comentarios:
És bonic poder viure la vida, i pel que expliques, Yracelis -un nom preciós- va viure plenament.
Són persones que omplen de vida tot el que els envolta. Una vida que mai desapareix, ni tan sols la mort aconsegueix endur-se-la.
Què bones les arepas. I què maca la Yracelis. Gràcies per donar-la a conèixer. Sovint hi ha gent que fa bona feina, i viuen i moren sense que la coneixem.
hola, gracies per recordar.la jo la vaig coneixer treballant per els immigrants, era una gran professional, la faceta de la cuina no la conec podreis publicar alguna de les seves receptes.
Núria, et passo un link on la pots veure cuinant les receptes de que parlo al meu post. La podràs veure a partir del minut 10 del video de fa dos anys
http://www.tv3.cat/videos/862799
Publica un comentari a l'entrada